dimecres, 5 de febrer de 2014

El calendari de la portada romànica de Ripoll

El calendari de la portada romànica de Ripoll ha estat un dels elements divulgats i més analitzats.

El fet de la seva col·locació en el primer desenvolupament de les arquivoltes, al costat del punt de pas de les persones de l'entrada a l'església, molt a  mà, en un punt de vista molt assequible, ha fet que sigui un element reconegut, tocat i remirat.

Cal d'entrada repensar el perquè de la seva col·locació en aquest punt tant neuràlgic de la portada. Si miren en altres col·locacions dels calendaris, en portada o en altres llocs, resulta una ubicació molt particular i plena d'intenció.

No crec pas que aquesta ubicació tingui cap relació amb una voluntat pedagògica, d'ensenyar el pas del temps als homes romànics. Els homes romànics sabien molt del pas del temps en les feines agrícoles.

Hi ha també la qüestió de la seva adscripció a un tipus de calendari o mensari. Seguint l'estudi de Manuel Castiñeiras, s'ha dit que el mensari de Ripoll segueix la iconografia italiana més que la gascona.



Una primera constatació és que la ubicació del calendari és al costat de dos símbols importants de la portada romànica de Ripoll, les estàtues-columnes de Sant Pere i Sant Pau, que es relacionen amb la voluntat de remarcar i visualitzar la seva unió amb l'església romana i la dependència del Papa, segons el precepte recaptat per l'abat Arnulf el 950.

Hem de tenir mol present que en la portada romànica de Ripoll res és valder o sobrer, tot té un sentit i un significat.

A l'esquerra de la darrera arquivolta que conforma l'entrada a l'església hi ha els mesos de l'any, de desembre, a baix, fins juny, a dalt.

 - Juliol: 
El pagès carrega la garba ajudat per la seva muller.




- Agost: 
Dos homes encerclant la bóta per a la verema.


- Setembre: 
Un home i una dona veremant.



- Octubre:
El pastor tocant el corn i els porcs que mengen glans.


- Novembre:
La matança del porc.


- Desembre: 
Els esposos vora de la llar de foc amb pernills penjats.





Lamentablement els requadres més baixos d'ambdós costats  estan molt deteriorats.
Segurament caldria en aquest cas una protecció mitjançant un element robust de metacrilat, que podia ser mòbil.

Podríem fer algun comentari sobre les escenes representades. Sobta que en el mes d'octubre es representi el pastor amb porcs i no amb ovelles, un dels animals als que el monestir de Ripoll, propietari de molts dels espais de pastura de l'alta muntanya ripollesa, estava especialment relacionat. En el claustre hi ha un àbac especialment dedicat al tema.

A dreta de la darrera arquivolta que conforma l'entrada a l'església hi ha els mesos de l'any, de juny, a dalt, fins gener, a baix.

- Juny:
La sega de les meses.



- Maig: 
Un home i dues noies collint la fruita primerenca.



- Abril:
El pagès contempla el blat que creix a l'ombra de l'arbre florit on pastura un xai.



- Març:
El pagès cavant entre vinyes que broten, i un ocell.



- Febrer:
L'home i la dona fent formatges.


- Gener:
Llenyataire fent un feix per a la llar.




La descripció del calendari de la portada romànica de Ripoll que fins ara s'ha ofert (que segueix en gran part la descripció de Josep Maria Pellicer i d'Eduard Junyent)  té algunes importants mancances.

Sols Georges Sanoner, en els seu treball de 1923 sobre la portada romànica de Ripoll feia la següent apreciació:

"Mars: comme sur presque toutes les sèries connues, c'est ici le travail de la vigne; un vigneron taille un cep qui a toute l'apparence d'un arbre. Les fagots entassés á terre sont peut-être les sarments".

Així, d'una comparació amb una mensari d'Amiens, podem extreure que la descripció del mes de març oferta fins ara (" el pagès conreant la terra sota els arbres que broten, i un ocell") no es correspon, ja que la feina explicitada a Amiens era llaurant entre les vinyes.

No ha d'estranyar aquesta correspondència, ja que a Ripoll hi ha constància de la importància de la vinya tant a la toponímia local com a la documentació. Ni Pellicer i Junyent tenien la referència de que el requadre del mes de març tenia relació amb el treball vinyater, ja que la vinya va desaparèixer de la vall ripollesa en el el segle XVII.

La presència de vinya als entorns de Ripoll no era una anècdota. A Ripoll existeix un carrer de les Vinyes i en la documentació hi ha freqüents o sovintejades referències a vinyes: Així tenim referències a vinyes en documents tant antics com els de l'any 949 on l'abat Arnulf compren una vinya i una peça de terra a Armàncies, el 955 quan compren una vinya a les Tenes; el 956 quan permuten un camp a Palou (Campdevànol) per una vinya a Armàncies; el 957 quan compren d'una vinya en un lloc desconegut; el 964 s'ementa una vinya al terme de Voltregà, al Conanglell; el 1968 dues vinyes al terme del castell d'Oristà; i en un document del 14 de febrer de 970 una vinya situada al costat del rec nou (o sèquia Molinar o de Santa Maria).

Com he dit algunes de les escenes, especialment les baixes, tenen un deteriorament molt important. En aquesta sentit pot ajudar aquesta recreació feta per Salvador Alimbau.



Jaume Villanueva i la portada romànica de Ripoll (1806-1807)

Jaime Villanueva, que va ser a Ripoll dues vegades, el febrer de 1806 i l’octubre de 1807, fa la següent referència a la portada del monestir de Ripoll en el volum VIII del Viage literario a las iglesias de España (1821):

Éntrase a la iglesia por un pórtico despejado y cerrado con verjas de hierro, en el cual hay cinco sepulcros a la raíz de la pared con vestigios de inscripciones que ya perecieron. […] La portada forma en el plano de la pared como un retablo de 50 palmos de longitud total, dividido en su elevación en siete cuerpos de tres palmos cada uno poco más o menos: subdivididos estos en varios cuadros donde se representan de relieve algunos pasages del antiguo testamento con sus letreros correspondientes. El carácter de la letra y escultura no dejan duda que esta es obra del obispo Oliva, y del tiempo de la dedicación que hizo en 1032. La puerta en el centro tiene 12 palmos de radio, compuesta de seis recalados o arcos concéntricos de medio punto, los que se representan de relieve algunos hechos de la vida de S. Pedro, los doce meses del año y otras curiosidades, con varios follages y grecas que no carecen de gracia. Todo ello es de piedra común, pero muy sólida. Es extraño que los señores del viage pintoresco [menció a Laborde] hayan dejado olvidado este monumento, habiendo copiado otros de menos importancia. Yo hubiera suplido su falta; más es obra costosa y que pide grande esmero y prolig[j]idad. Las puertas del templo son las construidas en 1377 a costas de N. Umbrells, monge y sacristán de esta casa, cuyo nombre y año está grabado en las chapas de hierro.
Éntrase a la iglesia bajando cuatro o cinco gradas […].


Viage literario a las iglesias de España (editat entre 1821 i 1852 amb 22 volums) amb el seu germà Joaquim Llorenç. Va morir a l'exili liberal, desprès d'haver-se secularitzat durant el Trienni Liberal.
Jaume Villanueva i Astengo (Xàtiva, 1756-Londres, 1824) és una personalitat molt notable i una font informativa molt fiable. Era frare dominic, teòleg i erudit. Fou el coautor de la sèrie

En la seva estada a Ripoll (el subtítol del llibres es "Viage a las iglesias de Vique i Solsona 1806 i 1807") esmenta al prior i vicari general Antoni de Rocafiguera, a la casa del qual va estada i als abats Francesc de Còdol i Andrés de Casaus i de Torres, per cert un altre erudit.

Villanueva també parla de Rafael de Subirà, "bibliotecario y sacrista".

Per major precisió podem dir que Villanueva diu que hi ha estar el febrer de 1806 i l'octubre de 1807. I encara indicar que Villanueva va estar tres vegades al monestir de Ripoll, amb dues estades llargues, del
29 de gener al 21 de febrer de 1806 i del del 24 d’octubre al 5 de novembre de 1807, amb un dia de pas el
28 de febrer de 1806, tornant de Sant Joan de les Abadesses i marxant cap a la Cerdanya (Vegeu Noticia del Viaje literario a las iglesias de España, emprendido de orden del Rey en el año 1802, escrita en el de 1814. La publica un amigo del autor (1820). p. 409-413, que forma part del recull de Miguel Salvá i Pedro Saínz de Baranda: Colección de documentos inéditos para la historia de España (Madrid, 1852)).

Villanueva va mantenir també correspondència amb el monjo ripollès Roc d'Olzinelles i Miquel, el darrer arxiver i gran erudit del monestir de Ripoll.