Dos elements han incidit en aquest desconeixement i manca de popularitat del seu treball sobre la portada.
El primer és que el seu treball sobre la portada romànica de Ripoll fou publicat en una revista comarcal ripollesa el 1915, La Veu Comarcal (abril de 1914-desembre de 1916) de Ripoll, amb el títol "La Portada de Santa Maria de Ripoll. Noticies i comentaris sobre sa historia i iconografia" (Any II. Núm. 72, 73 i 74, Ripolll, 14, 21 i 28 d'agost i 4 i 11 de setembre de 1915) .
El segon element que va dificultar la popularització d'aquest treball és el fet que malgrat que Josep Gros i Raguer fes una remarcable carrera eclesiàstica, arribant a canonge de Barcelona, no fou mai la història de l'art un camp que conreués especialment. Hi ha, bàsicament, obres seves de hagiografia i santoral i de poesia religiosa popular (goigs), amb incursions a altres ámbits. Una repàs a la seva producció intel·lectual ens ofereix productes tant diversos com Vidas santificadas. San Jerónimo (1936); Vida de Sant Miquel dels Sants (1936); Niños Santos. Siluetas de Vidas Ejemplares para provecho de la infancia i juventud (1940), un autèntic best seller amb edicions els anys 1942, 1943, 1947, 1951 i 1954; Las postrimerías del apostolado político de Balmes (1847-1848) (1947), Goigs de la gloriosa verge i màrtir santa Llúcia: venerada en la parroquial basílica del Sant Esperit de Terrassa, bisbat de Barcelona / musicats pel mestre Roc Alabern ; dibuix de Mateu Avellaneda (); "El Pontificado del obispo Oliba y su proyección" a Ausa (Any: 1958 Vol.: 3 Núm.: 25); i Vidas de santos (1961). Mn. J. Muset i Ferrer va musicar poesies catalanes de Josep Gros Raguer, Cançons amb gestos, Canciones con gestos.
Segons les dades dels arxius diocesans de Barcelona i les recollides a la premsa ripollesa, Josep Gros i Raguer va néixer a Vic el 14 de desembre de 1893. Josep Gros i Raguer va obtenir premi amb matrícula d’honor de segon (Història universal) el maig de 1911. Va obtenir el títol de batxiller de la Universitat de Barcelona l’abril de 1916. Fou premiat en els Jocs Florals de Nostra Senyora de la Bonanova el febrer de 1916 i en els de Montblanc l’octubre de 1917. Fou ordenat capellà a Barcelona el 23 de juny de 1918. Va dir missa nova, a Vic, el 27 de juny de 1918. El febrer de 1919 fou nomenat capellà de l’Hospital del Pilar de Barcelona. Fou nomenat canonge de la catedral de Barcelona el 25 d’octubre de 1947. Durant la postguerra fou professor d’història eclesiàstica al Seminari Conciliar de Barcelona i professor de l’Escuela Normal de Magisterio i capellà del Colegio del Niño Jesús (Damas negras), de Barcelona. Va morir a Barcelona el 10 d’octubre de 1971.
Possiblement l'actuació més curiosa de Josep Gros i raguer fou, com expliquen Albert Manent i Joan Crexell a "
Bibliografia catalana deis anys més difícils (1939-1943) l'edició que varen fer l'any 1937 del llibre de Jaume Collel Bancells, Efemérides dels meus 50 anys de sacerdoci, seguides de El Reyet del Taga (novela póstuma). Estem davant un llibre imprés clandestinament en plena guerra, a Vic, entre 1937 i 1938, a base dels dos únics originals del canonge Collell que tenia el jurista Joan Anglada i Vilardebó i que se salvaren de la crema el 1936. El 1936 es trobaren a la Model de Barcelona l'impressor Joan Pietx i el canonge Josep Gros i Raguer. Allá decidiren de fer el llibre quan sortissin; el Dr. Gros s'encarregada del pròleg i la revisió. Feta l'edició, el 1938 no va poder sortir per la temática, però el 1939 tampoc, ja que era un llibre en catalá. El 1939 se'n relligaren uns quants exemplars pels que seguien col·laborant a la Biblioteca d'Autors Vigatans. La resta resà amagada i quasi perduda a les golfes de la imprenta. Quan estava a punt de complir-se cinquanta anys d'aquesta edició clandestina, fou «descobert» el material imprès i es relligá i gengué al públíc.La vida de Josep Gros i Raguer va estar rodejada d'una pàtina especial, amb unes especials relacions familiars. El seu germà Manuel Gros i Raguer (1896-1962), de La Lliga Catalana, va ser regidor de l'ajuntament de Vic a les eleccions municipals del 1934. Elegit alcalde de Vic el maig del 1936, va haver de diexar el càrrec pel fets revolucionaris de juliol del 1936. Empresonat uns dies, va sortir de presidi un pagant uns diners. Va residir durant la geurra a Guàrdia de Tremp, on hi tenia família, i posteriorment a Gurb. Cal afegir que no va col·laborar amb la dictadura franquista i que fou patró de la Fundació Puig-Porret.
La seva dedicació a l'estudi de la portada romànica de Santa Maria de Ripoll cal cercar-la en el fet que essent parent dels Raguer (Eudald, Josep i Tomàs) de Ripoll, venia a veranejar a la casa d'aquesta al raval de Sant Pere.
Els treball sobre la portada de Ripoll de Josep Gros i raguer cal situar-lo en el marc del treball periodístic que va
realitzar Tomàs Raguer en diferents revistes ripolleses de caire catalanista.
El treball de Josep Gros i Raguer malgrat tenir una evident modèstia, es centra en el debat sobre el significat de la
portada romànica de Ripoll, fent una
anàlisi comparativa dels treballs sobre la portada que havien fet Josep M.
Pellicer i Josep Gudiol. Estem davant un intent crític, confrontant els dos únics treballs sobre la portada romànica de Ripoll que existien aleshores. El treball de Josep Puig
i Cadafalch sobre la portada de Ripoll en l’obra L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918) va aparèixer uns anys despres, ja que el volum III, on hi ha el capítol dedicat a la portada romànica de Ripoll, és de l’any 1918.
El treball de Gros i Raguer sobre la portada suposa una
aportació d'un interès evident, amb
comentaris encertats sobre les discrepàncies que mantenien Pellicer i Gudiol
sobre la interpretació del monument.
Amb tot i això, sobta que Gros i Raguer no faci cap esment
en aquest treball, de la descoberta de Josep Pijoan sobre la relació entre les
miniatures de les bíblies ripolleses i alguns relleus de la portada, fet que aquest
autor havia donar a conèixer el 1912
a l’Anuari de
l’Institut d’Estudis Catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada