És molt interessant llegir el que han dit els grans tractadistes i estudiosos francesos del romànic sobre la portada romànica de Ripoll
Autor d'una llarga i àmplia obra com a literat i crític, a vegades publicava sota el pseudònim de Jean Lalouette.
Desdevises tambè va fer importants estudis sobre l'antic règim espanyol com la monumental obra, en tres volums
(Madrid: Fundación Universitaria Española. Seminario Cisneros, 1989). Aquesta obra li fou encarregada per Ernest Lavisse i Alfred Rambaud com a part dels capítols relatius a Espanya dins de la seva
Com hispànista va estudiar temes novedosos com La Junte Supérieure de Catalogne (1910), Le Conseil de Castille au XVIIIe siècle (1902), o "La Catalogne de 1808 à 1812" a Revue des cours et conférences (19e Année, 1re sér., n° 11 (Jan. 1911)).
Era membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1901).
A partir del 1913, s'interessà per l'Amèrica llatina i encarregat d'una missió diplomàtica va explorar els arxius de les Índies espanyoles, publicant les seves recerques a la prestigiosa Revue Hispanique, on va col·laborar sovint. D'aquesta dedicació és l'obra L’Église espagnole des Indes à la fin du XVIIIe siècle (New York, [s.n.], 1917).
Primera pàgina del capítol IV dedicat a Sant Joan de les Abadesses i Ripoll.
G. Desdevises du Dezert: Barcelone et les grands sanctuaires catalans (1913)
L'obra de 1913
Barcelone et les grands sanctuaires catalans de Desdevises du Dezert és com una guia turística, però d'un cert nivell, des prestigi, sobre Catalunya. És profusament il·lustrada, amb 144 gravats de fotografies.
L'editorial és Henri Laurens (Librairie Renouard, H. Laurens, éditeur) i l'impressor Imprimerie Ch. Hérissey, Paul Hérissey, succr, d'Evreux.
El llibre forma part d'una col·lecció titulada "Les Villes d'Art célébres", que aleshores ja comptava amb una cinquantena de volums. Sobre ciutats espanyols n'hi havien dos volums: Còrdova i Granada i Sevilla, tot dos escrits per Ch. E. Schmidt.
Cal indicar també que Desdevises ja havia escrit per la mateixa col·lecció el volum dedicat a
Clermont-Ferrand, Royat et le Puy-de‑Dôme, amb la col·alboració de Louis Bréhier.
Altres volums de la mateixa col·lecció havien estat escrits per Émile Mâle (els volums de Roma) i Camile Enlart (Rouen), personatges als que també podem relacionar amb Ripoll.
El volum dedicat a
Barcelone et les grands sanctuaires catalans consta de dotze capítols i 172 pàgines.
Els llocs als que dedica pàgines en aquesta guia son Barcelona, Girona, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, Vic, Montserrat, Manresa, Lleida, Poblet, Santes Creus, Tarragona i Tortosa.
El Capítol IV es dedicat a Sant Joan de les Abadesses i Ripoll (Pàgs.: 101-108). Compta aquesta capitol amb cinc fotografies:
"Portail de Ripoll" (Pàg.: 101), "Cloître de Saint-Jean-des-Abbesses" (Pàg.: 103), "Vue générale de Sainte-Marie-de-Ripoll" (Pàg.: 104), "Ripoll. — Intérieur de l'église du monastère de Sainte-Marie" (Pàg.: 106) i "Cloître de Rippoll. Chapiteau" (Pàg.: 108). Totes elles son d'Adolf Mas menys la foto del interior de l'església, que és de Missé.
S'ha crititcat que Georges Desdevises du Dézert era "de vegades superficial i amb mentalitat oficialista", però cal reconèixer que en el capítol sobre Sant Joan de les Abadesses i Ripoll té un nivell molt acceptable. Si mirem la biografia que utilitza, podem trobar, des d'una perspectiva general, quasi tots els llibres fins aleshores disponibles i més fàcilment localitzables sobre Ripoll.
Cita, pel que sabem quina és la seva font bàsica per parlar de la portada romànica de Ripoll, el treball bàsic de mossèn Gudiol "La Portada de Ripoll" publicada als
Buttleti del centre excursionista de Catalunya (1909). De Gudiol cita també les seves
Nocions d'arqueologia catalana. Desdevises, amb Bréhier, havien publicat el manual
Le travail historique (1908).
Sobre Ripoll cita tres obres fonamentals: els dos volums de Vicente Lampérez i Romea
Historia de la arquitectura cristiana española de la edad media (1908-1909) i de Pau Piferrer i Francesc Pi i Margal
España, sus monumentos y artes, su naturalela e historia. (1839 i 1884), així com els dos primers volums de Puig y Cadafalch, Falguera i Goday,
L'arquitectura romànica á Catalunya (1909-1912). Els dos darrers volums d'aquesta obra, on es parla en concret de la portada romànica, foren publicats posteriorment a 1913. També coneix els dos volums de Gaietà Barraquer y Roviralta
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX ( 1906). La segona obra de Barraquer fou publicada el 1916.
Hi ha dues obres d'orientació turística que Desdevises empra: la guia de Germond de Levigne.
Espagne et Portugal (de la col·leció Guides Joanne. (Hachette. Paris, 1893) i el treball d'Émile Bertaux "Les arts en Espagne", publicat a la Guide d'Espagne et de Portugal de la col·lecció Joanne dirigida per Marcel Monmarché (Hachette, Paris, 1911).
Fent un examen crític de la bibliografia que empra cal dir que cita l'Anuari del Institut d’estudis catalans i el Buttleti del centre excursionista de Catalunya. També utilitza el Catálogo del Museo arqueológico-artistico episcopal de Vich (1893) i el de Enric Claudi Girbal Catálogo de los cuadros del Museo provincial de Gerona (1882).
Estem, doncs, davant un relativament atent estudiós.
Havent visitat Sant Joan de les Abadesses, un text que cal llegir ja que diu "moltes cosses", Desdevises arriba a Ripoll i cita a Lampérez: "M. Lamperez appelle «le monument capital» de la région catalane (M. Lampérez l'anomena "monument capital" de la regió catalana)".
Fotografia de Mas del llibre de Desdevises.
Explicat l'edifici de l'esglesia monasterial, s'entra en l'explicació de la portada. Diu Desdevises:
"La merveille de Ripoll est son portail
monumental entièrement couvert de sculptures. L'idée première de cette
grandiose décoration semble appartenir à quelque maître lombard. L'époque de
la construction ne nous parait pas antérieureau milieu du XIIe siècle,
l'ornementation est beaucoup trop souple pour que l'on puisse la reporter à la
première moitié du xie siècle. M. Joseph Gudiol, directeur du Musée épiscopal
de Vich, a interprété de façon définitive le sens de cette page colossale.
Ce poème de pierre débute par des motifs
ornementaux: griffons, lions, taureaux, centaures et guerriers, puis sur le
soubassement décoratif se dresse une série de personnages debout. A gauche de
la porte, David entouré de serviteurs jouant de divers instruments. A droite:
le Christ, le comte Oliva Cabreta, le comte Wifred de Cerdagne son fils,
l'évêque Oliva, Bernard Taillefer comte de Besalu. Une corniche sculptée
couronne ces bas-reliefs et marque le point de départ du grand arc de la porte.
Les reliefs continuent à se déployer en registres superposés, de chaque côté de
la baie. C'est à gauche l'histoire de David: Gad lui ordonne de transporter
l'arche à Jérusalem, la ville est désolée par la peste, l'arche est amenée à Jérusalem
au son du cor et des instruments. A la rangée supérieure, Bethsabée vient
demander la couronne pour Salomon, Salomon assiste à la mort de son père,
Salomon est proclamé roi, Dieu lui apparaît en songe. A droite de la porte,
deux autres rangées de bas-reliefs racontent l'histoire de Moïse : le prophète en
prières fait soutenir ses bras par Aaron et par Hur, tandis que les Israélites
luttent contre les Amalécites: Moïse frappe le rocher, Moïse châtie [106] les
Hébreux révoltés; la colonne de feu les guide dans le désert et la manne les
nourrit. On arrive ainsi à la hauteur de la clef de voûte; deux dernières bandes
représentent les apôtres et les saintes que mentionne le canon de la messe.
Puis dans l'attique, au sommet du grand arc, trône un Christ de majesté,
entouré d'anges adorateurs et des symboles des quatre évangélistes; les
vingt-quatre vieillards de l'Apocalypse se suivent de chaque côté en une
majestueuse procession. Le portail lui-même, décoré des statues de saint
Pierre et de saint Paul, de colonnes et de bandes sculptées, nous présente
l'allégorie bien connue des mois de l'année, l'histoire de Daniel, de saint
Pierre et de saint Paul. (La maravella de Ripoll és la seva porta
monumental totalment coberta amb escultures. La idea d'aquesta grandiosa
decoració sembla pertanyer a un mestre lombard. L’època de la construcció
no sembla pas anterior a mitjan segle XII, l'ornamentació és massa suau perquè
puguem remontar-la a la primera meitat del segle XI. El Sr José Gudiol,
director del Museu Episcopal de Vic, ha interpretat de manera definitiva el
significat d'aquesta colossal pàgina.
El poema de pedra comença amb motius ornamentals: grifons, lleons, toros, centaures
i guerrers, a continuació del sòcol decoratiu es troba una sèrie de figures de
peu. A l'esquerra de la porta, envoltat de servents David tocant diversos
instruments. A la dreta: Crist, el Comte d'Oliva Cabreta, comte de Cerdanya seu
fill Wilfred, Oliva bisbe, comte Bernard Tallaferro comte de Besalú. Una cornisa
esculpida corona aquest aquests baixos
relleus i marca el punt de partida del gran arc de la porta. Els relleus
continuen desenvolupant-se en registres superposats al costat de l’obertura. Es
a l’esquerra la història de David: Gad li ordena portar l'arca a Jerusalem, la
ciutat es devastada per la pesta, l'arca és portada a Jerusalem al so del corn i d’instruments. A la fila superior,
Betsabé ve a demanar-li la corona per Salomó, Salomó assisteix a la mort del
seu pare, Salomó es proclamat rei, Déu se li apareix en un somni. A la
dreta de la porta, dues files de baixos relleus expliquen la història de
Moisès: el profeta en oració fa suportar els seus braços per Aaron i Hur, mentre
que els israelites estan lluitant contra els amalequites: Moisès colpeja la
roca, Moisès castiga [106] els rebels hebreus, la columna de foc els guia
en el desert i el manà els alimenta. Arribem així a l'altura de la clau de
volta; dos últimes bandes representen els apòstols i els sants nomenats en el
cànon de la missa. Després, a les golfes, a la part superior del gran arc,
un Crist en Majestat amb un tron, envoltat d'àngels que le adoren i els símbols
dels quatre evangelistes: els 24 ancians de l'Apocalipsi segueixen a cada
costat en una solemne processó. El mateix portal, decorat amb les estàtues
de Sant Pere i Sant Pau, de columnes i bandes esculpides, es presenta l'al·legoria
ben coneguda dels mesos de l'any, la història de Daniel, de Sant Pere i de
Sant Paul)".
Però més enllà de parlar de la portada, Desdevises dedica una atenció especial al claustre, on la part romànica detecta que es contemporània a l portada:
"Les artistes qui ciselèrent le portail ont très probablement commencé les sculptures du cloître, l'un des plus vastes et des plus intéressants de la province. Construit de 1172 à 1383, il élève ses deux étages sur les quatre côtés d'une grande cour irrégulière et compte treize arcades sur deux de ses faces, quatorze sur la troisième, quinze sur la plus longue. L'étage supérieur, du XVe siècle, offre relativement peu d'intérêt, il n'en est pas de même des galeries du rez-de-chaussée dont les colonnettes de marbre rouge, les bases sculptées, les chapiteaux historiés, les tailloirs ornementés, les archivoltes décorées de feuillages et de perles semblent avoir épuisé toutes les ressources décoratives de l'art roman et de l'art gothique. La galerie qui longe l'église est la plus ancienne, et la seule qui soit vraiment romane. Les chapiteaux sont d'une merveilleuse variété; ce sont des paons affrontés, des griffons confondant leurs têtes ou mêlant leurs queues, des sirènes à double queue de poisson, des vents joufflus soufflant en tempête, des anges bénisseurs, des lions, des aigles, des hommes dévorés par des bêtes sauvages. Dans la galerie orientale, déjà gothique, le dessin se précise, et les types s'accusent; les sculptures représentent des pélicans, saint Pierre, saint Jean; une sirène peignant ses longs cheveux; un pape médite près de la bouche de l'Enfer; un lion dévore un agneau, un chien ronge un os, un aigle combat un lion; Jésus est figuré sur la croix ou sortant du tombeau. La galerie méridionale, d'une facture peut-être moins fine que la précédente, nous montre un cornemuseur, un flutiste, un joueur de cymbales, des bustes de rois et d'évêques, un moine gardant les troupeaux de l'abbaye, une femme à sa toilette, une femme escortée de chiens. La galerie occidentale reproduit les motifs précédents et y ajoute des guirlandes de roses, des bustes de cardinaux, des sirènes à une seule queue, des feuillages dans le goût du XIVe siècle, mais l'exécution paraît négligée; la pierre [108] n'est plus fouillée avec la même patience; il semble qu'on ait eu hâte d'en finir. (Els artistes que cisellaren el portal varen començar probablement les escultures del claustre, un dels més grans i més interessants de la província. Construït des de 1172-1383, aixeca els seus dos pisos dels quatre costats d'un gran pati irregular i té tretze arcs en dos dels seus costats, catorze en el tercer, quinze sobre el més llarg. La planta superior del segle XV, ofereix relativament poc interès, no és el mateix a les galeries de la planta baixa amb columnes de marbre vermell, bases esculpides, capitells historiats, àbacs decorats, les arquivoltes decorades amb fulles i perles semblen haver exhaurit totes les fonts de l'art decoratiu de l’art romànic i de l’art gòtic. La galeria que voreja l'església és la més antiga, i és l’única que es veritablement romànica. Els capitells són d’una meravellosa varietat, s'enfronten els paons, grifons confonen els seus caps o barregen les seves cues, sirenes amb doble cua de peix, els vents regordets que bufen tempesta, àngels benefactors, els lleons, les àguiles, els homes devorats per les feres salvatges. A la galeria oriental, ja gòtica, el dibuix es precisa, i els tipus s’acusen, les escultures representen pelicans, Sant Pere, Sant Joan; una sirena pentinant la seva llarga cabellera, un Papa medita prop de la boca de l'infern, un lleó que devora una ovella, un gos rosega un os, una àguila lluitant amb un lleó; Jesús es representa sobre la creu i ressuscitant de la tomba. La galeria sud, d’una factura potser menys fina que l'anterior, mostra un gaiter, un flautista, un jugador de platerets, els busts de reis i bisbes, un monjo guardant els ramats de l'abadia, un dona en el seu tocador, una dona escortada per gossos. La galeria occidental reprodueixen els motius precedents i hi ajunta garlandes de roses, busts de cardenals, sirenes d'una sola cua, fulles amb sabor al segle XIV, però l'execució de la pedra sembla descurada, no és tallada amb la mateixa paciència, sembla haver pressa per acabar)".
Desdevises, en obres sobre el món normand, del seu país natal, va evocar
les costums, la llengua i les creences locals. No ens ha, doncs, d'estranyar que la final de la seva visita a Ripoll faci el següent comentari:
"L'abbaye restaurée sert d'église
paroissiale, les gens de Ripoll paraissent fiers de leur basilique et heureux
de voir les touristes la visiter. Les mœurs sont restées simples. Le samedi
saint, au soir, des chœurs de jeunes gens parcourent les rues, se groupent
autour d'un mai enguirlandé, et chantent des cantiques, ou des chansons
populaires avec un sens remarquable de la musique. Les carameles sont une jolie coutume, qu'il ne faut pas laisser périr, maintenant
que Ripoll a recouvré son lustre et sa gloire (L'abadia restaurada serveix d’església
parroquial, la gent de la vila de Ripoll semblen orgullosos de la seva església
i honrats de veure els turistes visitar-los. Les costums s'ha mantingut
simples. En la nit del dissabte Sant, cors de joves deambulen pels carrers,
s'agrupen al voltant del maig engalant, i canten himnes o cançons populars amb
un notable sentit de la música. Les caramelles
són un costum agradable, no es perdi, ara com Ripoll ha recuperat la seva
esplendor i glòria)".
Interessant visió, com hem vist de la portada romànica, per part d'un dels hispanistes més renombrats, que obre en cerat manera la porta a altres anàlisi de la portada de Ripoll per part de tractadistes francesos del romànic.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
+(Large).jpg)
+(Large).jpg)
