El fet de la seva col·locació en el primer desenvolupament de les arquivoltes, al costat del punt de pas de les persones de l'entrada a l'església, molt a mà, en un punt de vista molt assequible, ha fet que sigui un element reconegut, tocat i remirat.
Cal d'entrada repensar el perquè de la seva col·locació en aquest punt tant neuràlgic de la portada. Si miren en altres col·locacions dels calendaris, en portada o en altres llocs, resulta una ubicació molt particular i plena d'intenció.
No crec pas que aquesta ubicació tingui cap relació amb una voluntat pedagògica, d'ensenyar el pas del temps als homes romànics. Els homes romànics sabien molt del pas del temps en les feines agrícoles.
Hi ha també la qüestió de la seva adscripció a un tipus de calendari o mensari. Seguint l'estudi de Manuel Castiñeiras, s'ha dit que el mensari de Ripoll segueix la iconografia italiana més que la gascona.
.tif)
.tif)
Hem de tenir mol present que en la portada romànica de Ripoll res és valder o sobrer, tot té un sentit i un significat.
- Juliol:
El pagès carrega la garba ajudat per la seva muller.
- Agost:
Dos homes encerclant la bóta per a la verema.
- Setembre:
Un home i una dona veremant.
- Octubre:
El pastor tocant el corn i els porcs que mengen glans.
- Novembre:
La matança del porc.
- Desembre:
Els esposos vora de la llar de foc amb pernills penjats.
Lamentablement els requadres més baixos d'ambdós costats estan molt deteriorats.
Segurament caldria en aquest cas una protecció mitjançant un element robust de metacrilat, que podia ser mòbil.
Podríem fer algun comentari sobre les escenes representades. Sobta que en el mes d'octubre es representi el pastor amb porcs i no amb ovelles, un dels animals als que el monestir de Ripoll, propietari de molts dels espais de pastura de l'alta muntanya ripollesa, estava especialment relacionat. En el claustre hi ha un àbac especialment dedicat al tema.
- Juny:
La sega de les meses.
- Maig:
Un home i dues noies collint la fruita primerenca.
- Abril:
El pagès contempla el blat que creix a l'ombra de l'arbre florit on pastura un xai.
- Març:
El pagès cavant entre vinyes que broten, i un ocell.
- Febrer:
L'home i la dona fent formatges.
- Gener:
Llenyataire fent un feix per a la llar.
La descripció del calendari de la portada romànica de Ripoll que fins ara s'ha ofert (que segueix en gran part la descripció de Josep Maria Pellicer i d'Eduard Junyent) té algunes importants mancances.
Sols Georges Sanoner, en els seu treball de 1923 sobre la portada romànica de Ripoll feia la següent apreciació:
"Mars: comme sur presque toutes les sèries connues, c'est ici le travail de la vigne; un vigneron taille un cep qui a toute l'apparence d'un arbre. Les fagots entassés á terre sont peut-être les sarments".
Així, d'una comparació amb una mensari d'Amiens, podem extreure que la descripció del mes de març oferta fins ara (" el pagès conreant la terra sota els arbres que broten, i un ocell") no es correspon, ja que la feina explicitada a Amiens era llaurant entre les vinyes.
No ha d'estranyar aquesta correspondència, ja que a Ripoll hi ha constància de la importància de la vinya tant a la toponímia local com a la documentació. Ni Pellicer i Junyent tenien la referència de que el requadre del mes de març tenia relació amb el treball vinyater, ja que la vinya va desaparèixer de la vall ripollesa en el el segle XVII.
La presència de vinya als entorns de Ripoll no era una anècdota. A Ripoll existeix un carrer de les Vinyes i en la documentació hi ha freqüents o sovintejades referències a vinyes: Així tenim referències a vinyes en documents tant antics com els de l'any 949 on l'abat Arnulf compren una vinya i una peça de terra a Armàncies, el 955 quan compren una vinya a les Tenes; el 956 quan permuten un camp a Palou (Campdevànol) per una vinya a Armàncies; el 957 quan compren d'una vinya en un lloc desconegut; el 964 s'ementa una vinya al terme de Voltregà, al Conanglell; el 1968 dues vinyes al terme del castell d'Oristà; i en un document del 14 de febrer de 970 una vinya situada al costat del rec nou (o sèquia Molinar o de Santa Maria).
Com he dit algunes de les escenes, especialment les baixes, tenen un deteriorament molt important. En aquesta sentit pot ajudar aquesta recreació feta per Salvador Alimbau.
