Llegenda sobre el cap de Sant Pere de la portada romànica de Ripoll

A L’Esquella de la Torratxa (Any 5. Núm. 240. Barcelona, 25 de agost de 1883) hi ha un escrit de P. del O. [Josep Roca i Roca, director de la publicació],titulat "Desde Ribas".

En aquest text apareix una versió sui generis, fabulada, però molt interessant, sobre el cap de Sant Pere de la portada romànica de Ripoll. 

"Ripoll es vila famosa pel seu monestir, y'l monestir de Ripoll es famós per la seva portalada plena de santa y de simbolisme. Es un geroglítich de pedra. En l'época de la fundacio del monestir (sigle X) los aficionats á publicar trenca-closcas no temian altra manera d'expressarse.

***

Y á propósit de trenca-closcas, escoltin una anécdota rigurosament histórica.

En la portalada del citar monestir hi ha un'estátua de Sant Pere que té'l cap enganxat ab ciment. Lo cap de aquell Sant Pere vá fer dugas morts. Ja veurán com vá ser:

Ripoll era un poble liberal, y durant la passada guerra caygué en poder dels carlins que hi calaren foch pèls séus quatre costats. Los defensora del altar y'l trono saquejaren lo monestir, y un carcunda ab un cop de culata arrencá'l cap de Sant Pere, que li vá aura als péus, deixantlo coix. Acudí una columna á Ripoll, los carlins fugiren y com que'l coix no's podia moure's queda á la vila, cayent en poder dels liberals que'l fusellaren. Primera mort.

Despres los micalets feyan servir lo cap de Sant Pere per jugar á botxas. Un dia, no sé com, vá rebotre, trencant la cama de un micalet. Los carlins tornaren á Ripoll, lo micalet que no podia moure’s caygué en poder d’ells, y també l'hi trencaren la closca sobre la marxa. Segona mort.

Lo cap de Sant Pero estigué durant molts anys en poder de un sabater que'l feya servir per picar sola. Com que Sant Pere era calvo, semblava tel exprés per aquesta operació. La comissió de monuments de Girona fa pochs anys vá rescatarlo, colocantlo de nou sobre las espatllas de imatje. Allí'l veurán encare que sembla que diga: —Al que s'acosta l’esclafo... Cuidado, que gasto malas bromas!... .

Bé, aquesta és la versió de la celebrada publicació setmanal barcelonina, de la mà del seu director, Josep Roca i Roca (Terrassa, 1864-Barcelona, 1924). 

L'Esquella de la Torratxa  sempre va tenir un marcat esperit satíric, republicà i anticlerical. Com podem veure el primer castigat pel cap de Sant Pere, és un carlí. Els carlins eren molt freqüentment la principal font d'escarni de la publicació.

Fundat a Barcelona el 5 de maig de 1872 per a substituir durant les suspensions que patia a La Campana de Gràcia (quatre primers números), L'esquella de la Torratxa és una joia de la premsa catalana. Eren publicacions de l'important editor, el llibreter Innocenci López i Bernagossi..A partir del 19 de gener de 1879, L'Esquella ja va tenir una vida ininterrompuda fins el 6 de gener de 1939.

La història real sobre el cap de Sant Pere de la portada romànica de Ripoll és, però, un altra que la fabulada narració de Roca i Roca.

El cap de Sant Pere de l'estàtua-columna de la portada romànica de Ripoll fou trencat durant el violent aldarull del 9 d'agost de 1835, quan un batalló de miquelets liberals, comandat per Tomàs Metzger, va assaltar insobordinadament el monestir. 

Quan els miquelets foren controlats per una columna provinent de Berga, i marxaren cap a Barcelona, un miquelet ferit, que no va poder marxar amb ells, que era, a més, un dels possibles assassins dels dos monjos (Antoni Manuel de Llissach i Ferran de Ros) d'aquella infausta jornada, fou afusellat.

Una explicació dels fets menys novel·lada, fruït d'una recerca històrica, en la que també hi ha però una part de parcialitat donat el seu caràcter apologètic catòlic, el podem trobar en el llibre del canonge de Barcelona Cayetano Barraquer (Los religiosos en Cataluña durant la primera mitad del siglo XIX, vol. III (1915), p. 195)

"Una de las fechorías del miguelete Cristino consistió en la decapitación de uno de los dos grandes santos de la puerta del templo. En el abocinado, o derrame, de ella, en lugar de la columnita central de un lado, veíase a San Pedro, y en el de la central del lado opuesto, a San Pablo; es decir, suplían los fustes de dichas columnas las mentadas imágenes, indicando en el simbolismo románico que aquellos Santos eran dos columnas de la Iglesia. El mismo día 9 el furioso miguelete agredió por medio de una piedra la imagen de San Pedro, cortándole así la cabeza. Cuidadosamente hurtó el cuerpo a la caída de esta cabeza a fin de evitar que le lastimase, mas fija su atención en la cabeza, no vió que tras ella caía también un trozo del nimbo, o corona, el cual dándole en un pie le imposibilitó para andar; tuvo que ser conducido al Hospital, y no pudo salir luego con su batallón. Así explican el hecho algunos ancianos, pero otros dicen que fue la misma cabeza la que en su caída lastimó el pie de Cristino. A los pocos días llego el Gobernador de Berga con fuerzas para restaurar el orden, y encontrando allí a Cristino, le fusiló en la plaza del Corral. ¡Justos juicios de Dios! Se ha dicho que Cristino era de nación belga, más un anciano de Ripoll me aseguró que era catalán (4); y se me añadió que en aquel motín fue uno de los directores y aun el asesino de Llisach. Se hizo presenciar el fusilamiento al corneta que en el momento del incendio toco generala, quien por su poca edad escapo de la misma pena de Cristino".

La nota (4) indicada al text diu: (4) Todo Ripoll cuenta el hecho y fusilamiento de Cristino. y hasta uno, que presencio lo ultimo, me anadió que. creyendo que habia sobrevivido a la primera descarga. se le tiro otra. 

Tenim dos dues narracions diferents, una clarament novel·lada i una segona, més ajustada possiblement a la realitat històrica, encara que amb finalitats al·leccionadores apologètiques catòliques.

En aquest blog podeu trobar una exposició sobre alguns dels elements de la portada romànica, que apareixen i desapareixen. Veure Un fantasmagòric cap de Sant Pau de la portada rom... i  El fonedís cap del lleó de la dreta de la portada.