Si
la humitat i la desprotecció contra gelades (una altra acció de l'aigua) ha estat, com afirmen els especialistes, una de les causes més importants del "mal de pedra" de la portada romànica de Santa Maria de Ripoll, podem assegurar que hi ha una període on aquesta afectació tingué una importància molt destacada. Es tracta del anys que van de 1840 a 1861, quan la portada romànica de Ripoll va estar a sol i serena, sense cap teulat que la protegís.
La primera actuació sobre la portada romànica ripollesa fou a l’època de l’abat Ramon de
Vilaregut (1280-1310), el qual va ordenar que es construís un porxo per protegir
l’entrada a l’església.
Aquest
porxo, obra de l’abat Vilaregut, tenia tres o quatre arcs apuntats,[1] si fem cas de la representació que
en fa un gravat de Langlois,[2] del començament del segle xix.
Testimonis recollits per Barraquer
(a partir del 1861), sobre l’estat de les construccions monàstiques ripolleses
abans de l’any 1835, indiquen l’existència de «la fachada del templo del monasterio, con su
atrio bajo, saliente, de tres arcos ojivales, y sobre él su sencilla ventana de
dos arcos».[3]
______
1812-1826
«Vue du couvent de San-Benito à Ripoll», gravat de Jean Charles Langlois: Vogage pittoresque & militaire en Espagne dédié Catalogne. París, 1826-1830, p. 2 bis. Planxa II.
La llegenda de la pàgina diu: «Dessiné par M. M. Langlois et Delamarre. Lith. De Engelmann. Villeneuve. Lit: Fig. Par C.F.». Es féu a partir dels apunts i notes presos durant l’estada a Catalunya de Jean Charles Langlois, en el decurs de la Guerra del Francès (1811-1813) i, posteriorment, cap al 1826, quan tornà a visitar, sense permís militar, llocs d’aquesta mateixa guerra.
L’abandó del monument durant els
anys centrals del segle xix
A
partir del moment de la desaparició del nucli monàstic l’any 1835 es produeix
una manifesta descura en la protecció de la portada, especialment pel
deteriorament o desaparició de la porxada que la protegia de pluges i gelades.
Durant quasi uns vint-i.cinc anys
la portada va restar descoberta sense cap teulada que la protegís.
Hi
ha referències documentals del tema. En una acta municipal del 16 de juny de
1846, hi consta un informe dels arquitectes Francisco Alivés i Ramon
Serra
La
menció de 1846 a
la portada romànica en la sèrie d’articles «Excursión a la montaña geronina»,
de Narcís Heras de Puig, publicada al diari gironí El Postillón[5] proporciona nova informació:
«La puerta de la iglesia se halla actualmente tapiada, con el objeto sin duda de impedir que acabe de destruirse lo que hasta ahora ha podido salvarse, pero es verdaderamente lamentable que no se haya tomado igual medida con respecto al suntuoso claustro […].»[6]
En
diferents gravats del segle xix apareix
sense aixopluc davant les pluges i les gelades, com palesen les imatges que
acompanyen aquest treball. Les il·lustracions ens permeten documentar aquest desemparament
entre 1840 i 1865.
L’estat
de deixadesa, centrant-nos especialment en la portada, es pot albirar en les
il·lustracions que acompanyen algunes publicacions de l’època, on hi ha
dibuixos i gravats que la reprodueixen. En el gravat de Francesc Xavier
Parcerisas (març de 1847) s’intueix que no hi ha taula a l’atri.
El dibuix de
Claudio Lorenzale, datat cap a 1841-42, pot semblar una llicència artística,
però no és tal. Un infantil dibuix d’Eudald Illa, de 1851, ens documenta també aquesta absència de teulada a l’atri del monestir de Ripoll. El gravat que il·lustra l’apartat dedicat a la província de
Girona de la Crónica General de España
(1865), obra de Miranda-Severini, ens ofereix una imatge nítida de l’espai
sense cap teulada de protecció.
.jpg)
1841-1842
Claudio Lorenzale: «Portada del monestir de Ripoll », dins Quaderns d’Apunts d’Espanya i Catalunya. c. 1841-1842. Dibuix amb llapis de plom sobre paper. 13 x 19 cm
Inscripció: «Ripoll» (part inferior)
Signat: «C. Lorenzale» (Contraportada al centre del Quadern).
No datat. Col·lecció Particular
En el llibre de Francesc Fontbona de Vallescar i Manuel Jorba, El Romanticisme a Catalunya 1820-1874, hi ha dos dibuixos de Claudi Lorenzale que representen la portada de Ripoll. Són datats el 1841-1842, cosa que els converteix en uns dels primers dibuixos artístics del nostre monument.
És especialment interessant copsar com la visió artística de Lorenzale ofereix una portada sense el pòrtic.
.jpg)
1851
Eudald Illa (1851) (ACRI).
En el fons de l’Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI) hi ha un dibuix, força infantil, amb data de 1851 i el nom de l’autor, Eudald Illa.
Ha estat possible documentar-lo gràcies a una carta de Valentín Carderera y Solano —secretari entre 1844 i 1852 de la primera Comisión Central de Monumentos de Madrid— al doctor Eudald Raguer, que aleshores tenia encomanada la guarda de les restes monàstiques. La correspondència entre tots dos comprèn una trentena de cartes, en una de les quals l’artista aragonès demana a Raguer que faci fer alguns dibuixos:
Veo los restos que quedan de los sarcófagos de Vifredo y dª Ava, y lo de D. Ramon Berenguer. Si casualmte. por ahí hubiese algun joven qe. pudiese hacerme unos dibujos (no mayores qe. esta carilla de carta a poco mas) sin necesidad de que estén sombreados ni hechos con esmero sino contornos lo mas exactos posible, he de merecer a V. que los encargue hacer por cuenta mía, pr. de otro modo no los recibiré; Yo hago colección de este genero de sepulcros y gastare de estos dibujos de buena gana a 5 o 6 duros.1 ¿Esa losa sepulcral de los Descatllar tiene bulto? Si es de Caballero o de Dama en traje seglar (no monacal) también quería otro dibujito.
.jpg)
1865
Gravat «Portada del célebre monasterio de Ripoll», dins Crónica general de España, obra dirigida per Cayetano Rosell. El capítol «Crónica de la provincia de Gerona», fou escrit per Narcís Blanch e Illa (p. 161). Aquest gravat de 1865 mostra la portada del tot desprotegida per manca de teulada en el pòrtic. El dramatisme de l’estat de conservació del monument és accentuat per la proliferació de males herbes. És important tenir en compte que fins al 1865 no es reconstruí la teulada de l’atri, segons un projecte pressupostat per Elias Rogent.
Projecte d’atri
d’Eudald Raguer (1861)
Com a fruit de l’actuació decidida d’Eudald Raguer, que tindria un punt àlgid en la mobilització generada pels articles de Mañé y Flaquer al Diario de Barcelona de la tardor de 1861, es posa en marxa un projecte per protegir amb una teulada la portada romànica. Serà el primer projecte d’Elias Rogent per a Ripoll.
El que resulta especialment rellevant és que aquest projecte es gesta amb anterioritat als articles de Mañé y Flaquer de la tardor de 1861.
Cal prestar atenció a la manera com es feren els plànols d’aquesta primera coberta.
Eudald Raguer explica la gènesi d’aquesta actuació en un carta a la comissió provincial de monuments de Girona del 6 d’octubre de 1861:
"Al acusar a V. S. el recibo de los mil siete cientos ochenta reales que se sirvió poner a mi disposición con su oficio de diez y ocho de setiembre último [1861], no puedo dejar de manifestarle mis proyectos para su inversión.
El Sr. Archivero de la Corona de Aragón D. Manuel de Bofarull con fecha ocho de marzo último y el Sr. D. Andrés de Ferran y de Dumont con fecha veinte y siete febrero anterior, ambos individuos de la Academia de bellas artes, me pidieron confidencialmente la formación y pronto envío de un presupuesto del coste que importaría la construcción de un cobertizo capaz de poner a salvo la fachada de este monasterio, y en consecuencia, adjunto un croquis de la obra,[7] remití a dichos señores el presupuesto que deseaban, levantado por una persona del arte sin que desde entonces haya sabido otra cosa...
Como carezco de instrucción con respecto a la inversión de la cantidad que V. S. me ha remitido a nombre de la expresada Academia, comprendo que la obra preferente, y la de que debo ocuparme desde luego, es la construcción del referido cobertizo; apartándome, sin embargo, del croquis y del presupuesto por mí remitido, por haberme hecho nuevas proposiciones que mejoran notablemente, ya que el plan de la obra, ya su economía, conforme podrá V.S. convencerse al remitirle las cuentas con los dos presupuestos" [8].
Com a fruit de l’actuació decidida d’Eudald Raguer, que tindria un punt àlgid en la mobilització generada pels articles de Mañé y Flaquer al Diario de Barcelona de la tardor de 1861, es posa en marxa un projecte per protegir amb una teulada la portada romànica. Serà el primer projecte d’Elias Rogent per a Ripoll.
El que resulta especialment rellevant és que aquest projecte es gesta amb anterioritat als articles de Mañé y Flaquer de la tardor de 1861.
Cal prestar atenció a la manera com es feren els plànols d’aquesta primera coberta.
Eudald Raguer explica la gènesi d’aquesta actuació en un carta a la comissió provincial de monuments de Girona del 6 d’octubre de 1861:
"Al acusar a V. S. el recibo de los mil siete cientos ochenta reales que se sirvió poner a mi disposición con su oficio de diez y ocho de setiembre último [1861], no puedo dejar de manifestarle mis proyectos para su inversión.
El Sr. Archivero de la Corona de Aragón D. Manuel de Bofarull con fecha ocho de marzo último y el Sr. D. Andrés de Ferran y de Dumont con fecha veinte y siete febrero anterior, ambos individuos de la Academia de bellas artes, me pidieron confidencialmente la formación y pronto envío de un presupuesto del coste que importaría la construcción de un cobertizo capaz de poner a salvo la fachada de este monasterio, y en consecuencia, adjunto un croquis de la obra,[7] remití a dichos señores el presupuesto que deseaban, levantado por una persona del arte sin que desde entonces haya sabido otra cosa...
Como carezco de instrucción con respecto a la inversión de la cantidad que V. S. me ha remitido a nombre de la expresada Academia, comprendo que la obra preferente, y la de que debo ocuparme desde luego, es la construcción del referido cobertizo; apartándome, sin embargo, del croquis y del presupuesto por mí remitido, por haberme hecho nuevas proposiciones que mejoran notablemente, ya que el plan de la obra, ya su economía, conforme podrá V.S. convencerse al remitirle las cuentas con los dos presupuestos" [8].
.jpg)
_____
1816
Croquis d’un mestre d’obres ripollès, de «L’exposició sobre “La reconstrucció de la basílica de Santa Maria de Ripoll, cent anys després”», de Manuel Giralt i Jordi Rogent, del llibre Commemoració del centenari de la restauració del monestir de Ripoll (1886-1986). Ripoll.
Sobre aquest croquis, en data 7 d’abril de 1861 hi ha un pressupost d’Elias Rogent pel «cost d’unes petites obres de consolidació de la coberta de protecció de la portada».[9]
Els 8.000 que menciona Eudald raguer en la seva carta a Girona son els que menciona Josep Maria Pellicer, quan a començaments dels anys seixanta[10] es van destinar 8.000 rals a la
restauració del monestir de Ripoll:
«Con esta exigua cantidad […] [fueron]
restauradas las arcadas del pórtico con su techumbre y la del campanario […].»[11]
Les obres sembla que foren
dirigides pel seu germà, Pere Pellicer i Pagès, aleshores mà dreta d'Eudald Raguer en la direcció de els obres de conservació del monestir de Ripoll..
El
resultat de les obres de 1865 el podem constatar en una fotografia de la sèrie
de 1867, on l’objectiu era clarament documentar el sistema d’embigat de la
coberta de la portada.
_______
Imatge de l'any 1867 de l’embigat de la teulada que es va col·locar sobre la portada pocs anys abans.
.jpg)
Notes
[1] En el gravat de
Langlois, de l’inici del segle xix,
s’hi veuen tres arcs apuntats. En el plànol municipal de 1846 hi ha indicats
quatre arcs i un altre de cegat. Durant la remodelació de 1826-1830 es modificà
aquest atri d’entrada a l’església? Al final del segle xix eren quatre arcs rodons, i en l’actualitat són cinc. Un
dels arcs actuals quedava tapat per l’edifici del molí de l’abadia,
posteriorment la fàbrica Graells o de can Sans.
[2] Gravat o planxa II,
«Vue du couvent de San-Beneito à Ripoll» o «Vue de San Beneito a Ripoll», de
Jean Charles Langlois, a Voyage
Pittoresque et Militaire en Espagne. Catalogne. (París: Engelmann &
Cie. Éditeurs, 1826-1830). La imatge ripollesa correspon a les possibles
estades a Ripoll entre 1811-1813 i 1826.
[3] Barraquer, Casas de religiosos, I, 17.
[4] Acta citada per Conxa Peig a «Projectes
d’intervenció a Santa Maria de
Ripoll realitzats en el segle xix
(1835-1893): objectius i propostes», XXIII
Curset sobre la Intervenció en el
patrimoni Arquitectònic (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona,
14-17 de desembre de 2000), 7.
[5] Diari gironí publicat
entre 1834-1847.
[6] Narciso Heras de Puig,
Excursión á la montaña de la provincia de
Gerona (1847), 36. Aquest text, per cert, és la principal base del que es
diu en el Diccionario
geográfico-histórico-estadístico de Pascual Madoz (1845-1850), XIII, 499.
[7] Molt segurament és el croquis que apareix en l’obra
«L’exposició sobre “La reconstrucció de la basílica de Santa Maria de Ripoll, cent anys després”», de
Manuel Giralt i Jordi Rogent ,
del llibre Commemoració del centenari de
la restauració del monestir de Ripoll (1886-1986) (Ripoll, 1987), 87.
Segons els autors «el document més antic referent a la intervenció d’Elias
Rogent al Monestir de Ripoll és un pressupost signat per ell i datat el 7 d’abril de 1861 [abans, doncs,
de la seva visita de desembre de 1861]. Especifica el cost d’unes petites obres
de consolidació de la coberta de protecció de la portada i de la coberta del
claustre. Sembla que està fet a partir del croquis que aquí reproduïm,
realitzat per un mestre de cases local. Fou Eudald Raguer qui envià la
documentació a Elias Rogent i podem establir aquest com el primer contacte
important entre dos dels futurs impulsors de la restauració». La carta que
reproduïm, doncs, aclareix el nivell i la manera com aquest croquis va anar a
raure a mans de Rogent.
[8] ACRI. Ad. Plec V.
Núm. 9
[9] Commemoració del centenari de la
restauració del monestir de Ripoll (1886-1986) (1987), 87.
[10] La data oferta
per Pellicer del gener de 1861 (i que sols indica en un dels seus tres llibres
dedicats al monestir de Ripoll) no quadra amb les altres que tenim. El gener de
1861 és nou mesos abans de publicar-se els dos articles de Mañé i Flaquer
(setembre i octubre de 1861) i de la visita d’Elias Rogent i Claudio Lorenzale,
comissionats per l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona (novembre de 1861).
Creiem que cal datar-ho el gener de 1862 o 1864. Vegeu Isabel Ordiérez Díez, Historia de la restauración monumental en
España (1835-1936) (Madrid: Ministerio de Cultura, 1995).
[11] Pellicer, Santa Maria de Ripoll (1878), 158.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada