9 d'agost de 1835: El suposat incendi de la portada romànica

Diferents autors, des de Gudiol (que fou el primer que va parlar d’una «crema selvatge que sofrí l’iglesia») (1) fins a Barral, passant per Junyent, (2) consideren que un dels principals elements que han incidit en l’estat actual de la portada foren els incendis que varen patir alguns edificis conventuals el 9 d’agost de 1835, durant el saqueig per part de miquelets insubordinats, moment en què es va incendiar l’orgue i l’habitació on hi havia l’arxiu i la biblioteca.(3)

Qui més protagonisme va donar a l’incendi de la portada fou Gaietà Barraquer i Roviralta. En la seva obra de 1906 diu: 

«El precioso órgano, colocado en el coro alto de los pies de la iglesia, abarcaba de parte a parte la nave central […].»; (4) i rebla la imatge en l’obra posterior, de 1915: «Entrados los miqueletes en el monasterio, a poco ardió primero el archivo, y a seguida el rosetón de la fachada del templo vomitó rabiosas llamas, procedentes del incendio del órgano, el cual, situado sobre la puerta principal, abarcaba con su grandiosidad todo el ancho de la nave. Del órgano el voraz elemento se propagó a lo restante del templo.» (5)

L’incendi de l’orgue va provocar un ferit greu, en caure un raig de plom fos dels tubs a l’esquena d’un dels miquelets insubordinats.

L’espectacularitat de l’incendi d’un monument petri va excitar-ne, segurament, les referències. Émile Bertaux diu el 1930 que la portada romànica fou «salvada de l’incendi que va destruir el 1835 el cos de l’edifici».(6)

Xavier Barral, per la seva banda, en el seu treball de 1973, destaca el fet més excepcional: «Patí certament de l’incendi que, en 1835, devastà l’Abadia i dels sobtats canvis de temperatura que l’incendi causà.» (7)

També Selim Augusti menciona aquest incendi com un dels factors que podria haver afectat més la pedra de la portada, amb el brusc augment i descens de la temperatura que comportà: «[…] en 1835 hubo un incendio, por lo cual la acción disgregadora del calor violento debe haber sido notable sobre la piedra de Ripoll.» (8)

Malgrat aquesta menció generalitzada a l’incendi de l’any 1835 com una de les més importants afectacions a la portalada, no tenim cap concreció del seu abast ni dels seus efectes.

Tot i que Barraquer situa l’orgue al darrere de la portada, el més probable és que aquest instrument musical fos al cor, al mig de la nau central, com veiem en el plànol de la proposta municipal de 1846.(9) Sigui com sigui, Barraquer esmenta amb precisió que «el rosetón de la fachada del templo vomitó rabiosas llamas, procedentes del incendio del órgano, el cual, situado sobre la puerta principal, abarcaba con su grandiosidad todo el ancho de la nave».

Això no obstant, l’incendi de l’orgue no va causar danys greus a la nau central gòtica. El desembre de 1842, per exemple, per iniciativa municipal es proposà convertir l’església monàstica en seu parroquial, sense necessitat de grans reparacions, un propòsit que no reeixí aleshores, i tampoc el 1846.

A més a més, ni les fotografies de Marc Sala, ni l’aquarel·la de Soler i Rovirosa ni la fotografia de 1887, no documenten ni mostren indicis d’emmascarament de la paret situada darrere la portada, cosa que ens fa pensar que cap incendi no va afectar aquest punt. 
_______
Aquarel·la del interior del monestir de Ripoll de 1881, de l'escenògraf barceloni Francesc Soler i Rovirosa (1836-1900).

Pèro la ciència ens ha vingut a ajudar. L’anàlisi de la pedra feta per Màrius Vendrell el 2002 confirma aquesta impressió, ja que no detecta cap element que indiqui que la portada fos afectada per un incendi.

Així doncs, malgrat les reiterades mencions que s’hi han fet, sembla que la portada no es va veure mai afectada per un incendi. Sí que es va veure afectat, amb gresu resultats, l’arxiu-biblioteca del monestir, que segurament estava situat a l’edifici on ara hi ha l’ajuntament. El resultat fou la pèrdua irremedibale d'un important llegat documental, dels papers  que conservava el monestir de Santa Maria.

Així doncs, per favor, cal deixar de costat aquesta imatge tant potent sobre els desperfectes causats pels revolucionaris el 9 d'agost de 1835: La portada romànica de Ripoll no fou cremada.

_____________

Notes

1.- Josep Gudiol i Cunill, «Iconografia», p. 8

 2.- Vegeu Josep Gudiol i Cunill, «Iconografia», p. 8; Eduard Junyent, El monestir romànic de Santa Maria de Ripoll (1975), p. 48; o Joaquim Yarza Luaces, «Notes introductòries i aspectes generals sobre la portalada de Santa Maria de Ripoll», i Xavier Barral i Altet, «La façana romànica», Catalunya romànica, X, El Ripollès (1987), p. 233 i 242. 

 3.- Que aquests foren els dos elements incendiats pels miquelets n’és una prova fefaent que en l’informe del comandant dels soldats insubordinats, Tomàs Metzger, datat a Ripoll el 10 d’agost de 1835, també es menciona «[…] progresos del incendio; este ha tenido lugar a la mayor parte del monasterio (iglesia y archivo) que casi todo está en ruinas […]». Citat a Barraquer, Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, III (1915), 195. On era ubicat l’arxiu i biblioteca no és clar.

 4.- Barraquer, Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, I (1906), p. 21.

 5.- Barraquer, Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, III (1915), p. 192-193.

 6.- Émile Bertaux, «La sculpture chrétienne en Espagne, des origines au XIVe siècle», dins André Michel, Histoire de l’Art, tom II, 1a part (1930).

 7.- Xavier Barral, «Le portail de Ripoll. État des questions», Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 4 (maig de 1973) (Codalet, 1973).

 8.- Selim Augusti, «Portada», p. 17

 9.- Podem veure una còpia d’aquest plànol a: Concepció Peig «Projectes d’intervenció». L’original és a l’arxiu de la Comissió de Monuments de Girona.