Un fantasmagòric cap de Sant Pau de la portada romànica de Ripoll

Hi ha una element de la portada romànica de Santa Maria de Ripoll que ha tingut una atzarosa vida: Es tracta del cap de l'estàtua de Sant Pau, una de les que custodia la porta.

Sabem que el cap de Sant Pere va patir el furor iconoclasta dels voluntaris miquelets revoltats el 9 d'agost de 1835.

Pellicer en el seu llibre Santa Maria del monasterio de Ripoll (1888) ho explicava així:

"Uno de los primeros actos de Oliver [militar enviat des de Berga per sufocar la rebel·lió del destacament amotinat] fué pasar por consejo de guerra á cuantos migueletes se encontrasen
cómplices en los asesinatos é incendio descritos. Tres quedaban, muy contra su voluntad, en la villa. Era el principal el infame asesino del anciano Llisach, el jefe de los incendiarios, el brutal Cristino, quién, no satisfecho con tan criminales excesos, antes de despedirse de la portada, dirigió su vista altanera á la veneranda estatua de San Pedro, y apostrofándola vilmente, separó á artillazos del tronco la cabeza. Quiso la Providencia que, antes de rodar aquella por el suelo, cayese aplastando de lleno y con toda su fuerza el pió derecho del escandaloso migueléte quién, entre agudísimos ayes dé dolor, fuese arrastrando, entre las risotadas de sus amigos, á una casa vecina, no sin que maldijese mil
veces la cabeza, el martillo y á si mismo. ¡Justos juicios de Dios ! á la llegada de Oliver, imposible le fué escaparse con sus cómplices; falló el consejo de guerra y Cristino fué pasado por las armas. ... ¡ Casualidades ! se dirá. Está bien, casualidades ; pero casualidades vistas y atestiguadas por centenares de personas. Otras casualidades nos toca aún consignar".

Però no hi ha cap informació que ens parli del destí del cap homònim de Sant Pau.

En tot cas, en el gravat de 1847 de F.X. Parcerisas (Recuerdos y bellezas de España)  no apareix el cap de Sant Pau.










No resta tant clara l'existència d'un cap de la figura de Sant Pau en el gravat que apareix en la Crónica general de España (1866), en una gravat signat per Miranda.

Però, de cop, en el fotografies de 1867 ens apareix un cap de l'estàtua de Sant Pau de la portada romànica de Ripoll.

L'existència d'aquesta cap sobre el cos de Sant Pau aquell any 1867 ens resta confirmat pel dibuix de la portada romànica de Ripoll fet per Josep Berga Boix, on clarament es veu aquesta cap fantasmagòric, que no hi era i ara de cop apareix.

Cal però apreciar, sobretot en la fotografia més que en el dibuix, que el cap que ha aparegut té una certa desproporció en relació al total de l'estàtua. Aquesta situació en planteja dubtes sobre la legitimitat d'aquest reviscolat cap de Sant Pau de la portada romànica de Ripoll.

D'aquest renascut cap de Sant Pau en tenim testimoni en algunes fotografies de l'enginyer de mines d'origen francès Xavier Ducloux (que casat amb una hereva ripollès Fanny Illa) va dirigir les mines d'Ogassa i Surroca.

En cal anar fins a 1879, quan es varen realitzar les fotos dels álbums de Marc Sala, per trobar noves sobre l'evolució del cap de Sant Pau a la portada romànica de Ripoll.

Com podeu veure, el cap renascut ha quedat reduït ja a la meitat.

Aquesta situació del mig cap de Sant Pau es perlllonga durant bastants anys.

Així en els fotos de A.S. Xatart de juny-juliol de 1893 encara hi ha restes del cap de Sant Pau.

També trobem restes del cap en unes fotos fetes per Adolf Mas pel llibre de Arthur Kinsgley Porter Romanesque sculture of the pilgrimage roads (1923).

I en una postal anterior de 1906 també encara trobem elements de la cara de Sant Pau.

El que resulta ja bastant fort és que en postal de Lucien Roisin, de que va començar a treballar cap a 1917, encara hi hagi restes del cap de Sant Pau.

Ja posteriorment, per exemple en aquesta postal del fotògraf professional ripollès Jesús Mauri, ja no hi ha restes del cap de Sant Pau. Estem en una postal que podem considerar feta els anys vint o inicis del trenta.

En tot cas, un recorregut ben interessant sobre la desaparició i resurrecció del cap de l'estàtua de Sant Pau de la portada romànica de Ripoll.