Josep Maria Pellicer i Pagès, primer estudiós de la portada romànica de Ripoll

Josep Maria Pellicer fou el primer estudiós de la portada romànica del monestir de Santa Maria de Ripoll. El seu treball cal datar-lo el 1867, amb una primera edició publicada el 1872.

Abans d'ell, la portada romànica de Ripoll havia esta objecte d'algunes descripcions (Francisco de Zamora, Jaime Villanueva, Pau Piferrer amb Francesc Pi i Margall, bàsicament) , però no un anàlisi detallat i complert.

Pellicer explica quan va fer aquest treball en el seu primer llibre dedicat a Ripoll, El monasterio de Ripoll (1872), en el capítol IV, "La portada",de la segona part del treball. Cal, però, indicar que aquest treball sobre la portada, amb lleugueres modificacions, va aparèixer en els dos llibres del mateix autor, publicats anys després: Santa Maria de Ripoll (1878) i Santa Maria del monasterio de Ripoll (1888). I, per cert, insistir que estem davant tres llibres diferents en intencionalitat i continguts, que cal revisar atentament abans de citar, com es fa freqüentment, el darrer dels publicats, el de Mataró de 1888.

Diu Pellicer: "Tres meses de <<observación constante y profunda>>, cuyas numerosas inscripciones ha descubierto y restituido a su ser, han dado por resultado esta detallada explicación, con la cual esperamos responder satisfactoriamente a los deseos de los que de continuo visitan la portada, monumento arqueológico el mejor de la provincia de Gerona".

 Josep Maria Pellicer i Pagès en un gravat de La Tradició catalana del 15 de juny de 1893.
Cal dir que aquest treball de tres mesos, d' <<observación constante y profunda>>,de Josep Maria Pellicer va tenir lloc el 1867, cinc anys abans de la seva publicació.

La data de l'estudi de Pellicer el sabem ja que en el llibre Santa Maria del monasterio de Ripoll (1888) diu: "[]Comissió de monumenta de Girona] Presidida por [Joaquim Pujol i Santo]... visitó en [juny] 1867 el monasterio.... Estava entonces presente, dedicado al estudio de la portada, el que estas líneas escribe, y fue testigo...".

En el seu estudi pioner, Josep Maria Pellicer té l'honor d'encunyar, per primera vegada, la qualificació de la portada romànica de Ripoll com a "arco de triunfo al catolicismo", que moltes vegades, erròniament s'atribueix a mossèn Cinto Verdaguer.

Un cop sentada la data del treball de Pellicer sobre la portada (1867) cal tenir molt present quina era la preparació de l'autor per acometre una obra com aquesta amb un èxit relatiu.

Josep Maria Pellicer i Pagès havia nascut a Barcelona el 10 de desembre de 1839 (la Enciclopèdia Espasa diu que fou l’any 1843), fill d'una família ripollesa que havia estat obli­gada a fugir  i exiliar-se de la derruïda vila en l'atac carlí de 1839. És l'únic de la nissaga familiar no nascut a Ripol. Cal indicar que el seu avi era l'alcalde de Ripoll, Antoni Pagès i Bosch, que malgrat que va romandre fora de la vila durant l'atac, va constituïr-se com a presoner, per seguir la sort dels vilatans.

L'any 1844 els Pellicer retornen a la vila nadiua, on Josep Maria Pellicer assisteix a les classes de gramática llatina, a més de les de solfeig i violí.

El 1854 torna a Barcelona per continuar el batxillerat i l'any 1856 ingressa com educador a la Companyia de Jesús, en el col·legi de Sant Marc de Lleó i recorre diverses ciutats fins el seu trasllat al Reial Col·legi de Betlem, a l'Havana.

El 1854, en ocasió de la greu epidèmia de pesta, moren el seus pares. Josep Maria Pellicer va fer la vetlla a la nau central del monestir enrunada.

El 1866 obté el titol de Batxiller en Filosofia i Lletres a l'Universitat de Barcelona, ja desvinculat de la Companyia de Jesús. 

Així, doncs, podem datar aquest estudi de Pellicer amb el títol de batxiller en lletres a la Universitat de Barcelona, amb una preparació que podem conceptuar de bastant important.

Com molt bé judica Gonçal Cutrina en la biografia que fa de Josep Maria Pellicer en el llibre Ripoll entre dos rius (1988):  "Pellicer fou el primer que aconseguí la interpretació del seu conjunt, perduda des del temps de l'abat Oliba, i la batejà amb el nom d"'Arc de Triomf al Cristianisme". L'análisi feta per Pellicer ha estat discutida i revisada posteriorment per il·lustres historia­dors i arqueólegs, com per exemple l'erudit conservador del museu de Vic mossén Gudiol o bé el célebre Puig i Cadafalch i també per l'éminent arqueòleg Dr. Eduard Junyent, peró res no resta mérits a la tasca del nostre personatge, que en fou el primer traductor".