Les bíblies de Ripoll i la portada romànica

Que la inspiració, a meitat del segle XII, que tenien els artistes que varen esculpir la portada romànica de Ripoll eren imatges d'un segle abans,dels manuscrits il·luminats ripollesos del segle XI, dels temps de l’abat Oliba, fou assenyalada per primera vegada l’any 1911 per Josep Pijoan en un article important dins de l’estudi de la portada romànica ripollesa: “Les miniatures de l’Octateuch a les Bíblies romàniques catalanes” a Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona, 1911-1912) (1).

Quan Josep Pijoan  l’any 1911 va relacionar algunes de la miniatures de la Bíblia de Ripoll, la del Vaticà (o de Farfa), obra d’artistes miniaturistes benedictins ripollesos dels segle XI (com tant clarament ha identificat Anscari M. Mundó (2)), amb les figures de la portada romànica de Ripoll, va posar de manifest un dels llocs d'inspiració dels escultors picapedrers de la portada romànica, construïda al segle XII, més de cent anys desprès.

Estem davant el descobriment més important del primer quart de segle en relació a la portada de Ripoll. Posar en evidència aquesta situació obria noves vies en el coneixement de l'escultura romànica i de la portada de Ripoll

En el fons, Pijoan no va fer més que demostrar el que ja intuïa Josep Gudiol quan deia que la portada ripollesa “es obra d’una originalitat de la que’n falten antecedents plàstics y escultòrics y que un ha de creure inspirada en els vells còdecs escriptiraris que hi havia en la llibreria de Ripoll, y dels que parlen els antics inventaris de la casa” (3).

La prova aportada per Pijoan, però, no deixava de plantejar interrogants. Els picapedrers de la portada romànica de Ripoll del segle XII tenien com a base del seu treball els dibuixos de les bíblies ripolleses o les pintures que existeixen sota la portada romànica i que segurament eren del mateix segle XI, de la basílica construïda per l'abat i bisbe Oliba, que molt segurament tindrien la mateix font d'inspiració?

Tanta força té aquesta mostra fefaent d’inspiració escultòrica romànica en manuscrits il·luminats anteriors que Émile Mâle, un dels grans estudiosos de l’art francès, dins del capítol “Naissance de la sculpture monumentale influence des manuscrits” al seu llibre L’art religieuse du XIIè siècle en France (Paris, 1922), a de recòrrer a Ripoll per exemplificar-ho: « Per donar encara més força a la nostra demostració, travessarem els límits de França, per estudiar el portal d’un monestir cèlebre de Catalunya, l’abadia de Ripoll” (4).

La explicació de Josep Pijoan el 1911 ens forneix els detalls sobre aquesta inspiració dels escultors de la portada en els manuscrits d’un segle abans, que resulta especialment frapant. 

Diu Pijoan que “les tres faixes de la dreta del foli de Farfa tenen les seves paraleles en les dos faixes de la dreta del la portada de Ripoll, ab tal precisió que sembla que l’un artista hagi copiat de l’altre. Les petites variants son variants menors que les que’s troben generalment al manuscrits. Un esculptor ja no pot fer més que reproduir en pedra una miniatura”.

I exposa Pijoan: “Basta comparar les figures 2 y 3 per veurer còm el miniaturista de la Biblia de Farfa y l’esculptor de Ripoll han illustrat uns quants capítols de l’Exode d’una manera tan idèntica que sembla com si copiessin l’un de l’altre”. Pèro també Pijoan fa el mateix en el cas d’algunes de les escenes de l’esquerra, de David i Salomó.

Explica Pijoan: “Desprès de l’escena dels murmuris del hebreus segueix a Farfa y a Ripoll la pluja de les guatlles y del mannà. La similitud en abdues representacions es evident, ab els detalls de les boques que goten dels núvols la guatlles y ab les linies verticals ab que’s figura que cau el mannà; la posició del homes, més rígida naturalment en l’esclptura, es subatancialment la mateixa un dels que cull el mannà gira els ulls a mirar les guatlles, tant en la miniatura de Farfa com en el relleu de Ripoll”. Els vestits son idèntics, tots van ab el cap descobert”

Segueix comparant Pijoan les miniatures de les bíblies de procedència ripollesa i les figures de la portada: “En la miniatura, segueix el miracle de la penya de l’Oreb, que en el relleu de Ripoll va davant d’aquesta dues escenas, y també aquí trobem per Araó, y aquí no té nimbe ab circols: Araó porta ja a Ripoll la capa carolingia mentres que a Farfa va ab el vestit característic de la curta túnica cenyida al cós: els israelistes formen un grupu molt més abondant a Ripoll, però l’agrupació es la mateixa y també la tercera figura del davant es una dòna”.

Diu Pijoan: “Primer a Farfa (Fig. 2, en la quarta faixa a la dreta) Moisés aixecant les mans sostingudes per Araó y Ur Moisés, y assota dues escenes de la batalla, la dels homens a peu y la dels cavallers que sols està començada; al miniaturista se l’hi va acabar l’espay y no va poguer posar més que les gropes dels cavalls. En cambi a Ripoll (Fig. 3, faixa inferior), després del grupu de Moisés ab Araó y Ur, està la batalla dels homens a peu abreviadíssima, mentres que al grupu de cavallers se l’hi ha concendit la meitat del relleu. L’esculptor de Ripoll veya en aquesta escena dels cavalls ocasió de lluirse y, sacrificant una part de la miniatura de la batalla dels infants, feya aquell grupu tan decoratiu de sis cavalls, que es una de les coses més boniques de la portada” (5).

Explica Pijoan: “Així en la miniatura de Farfa va primer l’escena de Moisés y Araó al darrera encarats ab els israelistes, que formen un grup compacte davant d’ells dos. Moisés tant en la miniatura com en el relleu, va vestit de la mateixa manera, té el nimbo ab uns círcols concèntrichs que son particulars d’aquestes Biblies, y Araó en abdós representacions es més alt que ell, ab el cap descobert. Les semblantes del grupo dels israelistes sont an grans, que demostren cóm era precís el tipu d’aquesta Bíblies catalanes: n’hi ha tres en primer terme y el de la dreta es una dòna en tots dos; uns dels de darrera treu una mà llarga singularísima que’l pintor ha reproduit sense saber de qui era, y finalment, al costat de la columna de foch, hi ha la testa de l’àngel que’ls guia pel desert, lo mateix en la miniatura de Farfa que en relleu de Ripoll”.

Pijoan diu: “… y assota dues escenas de la batalla, la dels homens a peu y la dels cavallers que sols està comensada; al miniaturista se l’hi va acabar l’espay y no va poguer posar més que les gripes dels cavalls. En cambi a Ripoll (…), después del grupu de Moisés ab Araó y Ur, està la batalla dels homens a peu abreviadísima, mentres que al grupu dels cavallers se l’hi ha concedit la meitat del relleu. L’escultor de Ripoll veya en aquesta escena dels cavalls ocasió de lluirse y, sacrificant una part de la miniatura de la batalla dels infants, feya aquell grupu tan decoratiu dels sis cavalls, que es una de les coses més boniques de la portada”.

I afegeix: “També es proba que’ls esculptors de Ripoll tenien una Biblia com la de Farfa y Roda, la manera còm estàn representandes les armadures, sobretot la de un dels guerrers drets, esculpida com un reticular caligràfich. Així son, en les miniatures de les dues Biblies, les dels cavallers armats, ab la cota dibuixada ab ratlles creuades a la ploma”.

Diu Pijoan: “Després ve l’escena de la peste de Jerusalem, que es la primera del foli 95 de la Biblia de Farfa (...); la ciutat ab torres es més arquitectònica en el relleu (...), però surten els mateixos caps entre les torres, hi ha en abdós els malalts y l’àngel està en la mateixa posició senyalant la ciutat y aixecant l’espasa”.

Tant important és el valor del descobriment que Josep Pijoan va fer, que fins molts anys després, aquest estudiós va sostenir una datació molt reculada (del segle XI) per a la realització artística de la portada romànica de Ripoll.

Cal dir, però, finalment, que contra les grans semblances que va trobar Josep Pijoan entre els dibuixos de la bíblia ripollesa del Vaticà i la portada, “cal tenir en compte que certes escenes de la portada no hi són l còdex, com la de David dansant davant l’arca de l’Aliança. Aquesta raó i d’altres són prou indicis per a suposar que els escultors potser no copiaren directament les miniatures” (6). I podríem afegir, per exemple, la inusual representació de la història de Caïm i Abel, que no és a la Bíblia ripollesa, que no ha estat representada sovint a l’art cristià medieval.

---

Notes

(1)  Josep Pijoan: “Les miniatures de l’Octateuch a les Bíblies romàniques catalanes” a Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 1911-1912. Veure també Josep Pijoan: “Miniaturas españolas en manuscritos de la Biblioteca Vaticana” a Cuadernos de Trabajos de la Escuela Española de Arqueologia e Historia en Roma. Tomo I. Madrid, 1912.
(2) Anscari M. Mundó: Les Bíblias de Ripoll. Estudi dels manuscrits Vaticà, Lat. 5729 i Paris, B.N.F., Lat. 6. Ciutat del Vaticà, 2002.
(3)Josep Guidol i Cunill: Iconografia de la portalada de Ripoll. Conferències donades en el Centre Excursionista de Catalunya els dies 4 y 11 Desembre de 1908. Barcelona, 1909.
(4) Émile Mâle: “Un exemple emprunté à l’étranger. Les bas-reliefs de Ripoll reproduisent les miniatures de la Bible de Farfa” dins del capítol “Naissance de la sculpture monumentale influence des manuscrits” al seu llibre L’art religieuse du XIIè siècle en France (Paris, 1922).
(5) Josep Pijoan: Op. cit., p. 483-485.
(6) (JYL [Joaquím Yarxa Luaces]): “La portalada de Ripoll, confluència de corrents internacionals” a Catalunya romànica. X: El Ripollès (1987). Pàgs.: 243-244.