Quadres sinòptics de la portada romànica de Ripoll

En el llibre Pantocràtor de Ripoll. Portada romànica del monestir de Santa Maria (2008) varem fer un esforç per sintetitzar en una imatge els temes de la diferents parts de la portada.

La veritat és que el resultat d'allunya bastant de les presentacions gràfiques que s'han fet fins avui.

Per a certificar aquesta asseveració ofereixo un resum de les diferents representacions gràfiques temàtiques que s'han ofert de la portada romànica de Ripoll.

La portada romànica del monestir de Santa Maria de Ripoll ha estat objecte de diversos intents d’ordenació esquemàtica i temàtica dels seus elements iconogràfics. Quan ens enfrontem a la seva lectura és interessant de veure com els estudiosos varen iniciar la feina, ordenant la figuració. Aquests itineraris de lectura ajuden a llegir la portada i entendre la seva concepció.

Més enllà del desenvolupament històric, és útil comprovar com els diferents lectors ho feren des d’una molt gran diversitat. El repàs dels diferents sistemes d’explicació emprats ens pot ajudar a mirar la portada d’una manera sistemàtica, alhora que ens forneix pistes per encarar un anàlisi particular.

Josep M. Pellicer i Pagès (1873)
Josep M. Pellicer, malgrat haver estat el pioner en l’estudi de la portada romànica, a partir de 1867, no va plasmar una ordenació del conjunt artístic en un plànol o esquema gràfic.

Però efectua la següent divisió del conjunt:

"Es rectangular. Su altura de cuatro metros se divide en siete compartimentos o secciones, comprendiéndose en ellas los relieves laterales y externos. A las siete secciones hemos adecuado títulos en esta forma:
1ª sección El cielo y el porvenir de la Iglesia
2ª sección Visión beatífica
3ª sección Moisés y Elías. David y Salomón
4ª sección Jericó y Rafidim
5ª sección Salmos CL y CXVI
6ª sección Las pasiones y la razón
7ª sección Recompensas y castigos
La base de 10 metros está dividida en cuatro partes, siendo ocupadas las dos del centro por la plena cimbra concéntrica de 2,5 metros de radio, apoyada en dos paredones cortados en ángulos entrantes y salientes que dan al templo anchurosa entrada. Estudiaremos los relieves de aquella según estas divisiones y denominaciones:
1ª sección Columnas de los apóstoles
2ª sección Arcos de los apóstoles
3ª sección Arco de Jonás y Daniel
4ª sección Arco de Abraham y Tobías
5ª sección Los doce meses" (1).

Josep Gudiol i Cunill
Cal esperar mossèn Josep Gudiol i Cunill per veure un primer intent d’ordenació visual gràfica dels elements que componen la portada. Ho fa utilitzant una fotografia del fons Mas («Clixé A. Mas», indica sota el dibuix, però la fotografia és signada per Thomas IV) i un dibuix esquemàtic situat al costat.

Com podem comprovar, es tracta d’un sistema d’ordenació totalment instrumental, ja que el criteri numèric d’ordenació segueix un ordre no jeràrquic. Gudiol va ordenar els diferents episodis començant per baix i a l’esquerra, on va col·locar el número 1. D’aquesta manera, en la seva classificació, el pantocràtor té el número 60. En moltes de les classificacions posteriors, el pantocràtor, donada la seva preeminència, té el número 1.

I comença Josep Gudiol resumint:

"En tres parts pot considerar-se dividida la portalada. La part superior, desde l'arc més extens del portal per amunt, representa l'Iglesia triomfant, el col, la gloria, la possessió de Déu, suprema aspiració del cristiá. La part mitja, que agafa tot el desenrotllament de l'arc del portal, ens dóna representats els exemples a seguir mentres som en estat de viadors a la terra, els auxilis que devem esperar del Cel perqué no defallim en la lluita pel refine de Déu. La secció baixa, que té l'altura deis montants del portal, ja no tant exactament expressa l'humanitat viadora per la terra, y els perills que l'envolten. Les dues parts mitja y baixa són, dones, representació de l'Iglesia militant, confortada ab els exemples deis sants y patriarques, y seguint el seu camí en mitg deis paranys que posa l'esperit del mal valent-se de les passions y del pecat."

És una explicació que podríem qualificar de manllevada de Pellicer, encara que sense citar-lo. Però el fet encara en crida més l'atenció quan afegeix:

"Aixís, resulta exacto que la portalada de Ripoll sia
la Biblia al cor de Catalunya impresa,
present, passat y esdevenir del món".

Tot citant, no a Pellicer, sino a Verdaguer i al Canigó.

Com veurem en altres autors, alguns dels elements decoratius (columnes, sanefes, sòcols i coronaments, etc.), que conformen la portada, no són tinguts en massa consideració. Gudiol detalla tan sols, per exemple, quatre dels capitells que sostenen les arquivoltes.

Esquema interpretatiu de la portada realitzat per Josep Gudiol en el seu treball “Iconografia de la portada de Ripoll” (1906).

La disposició numeral emprada la justifica Gudiol dient:

"Per descriure y interpretar la portalada podem començar per alt o per baix: uns n'han parlat d'una manera y altres ho han fet d'una altra. Sense que s'hagi de donar cap importancia an aquesta diferencia d'apreciació, trobo preferible comentar per ont se comenten les obres, pel fonament, pel troc primerament esculpit de la portalada, per lo que n'hauriem de dir socolada y bancal del soperb retaule de pedra".

Com podem veure la numeració segueix l'exposició del motius que es fa en el treball.

Malgrat el seu caràcter rudimentari, aquest sistema d’explicació sinòptica (fotografia i esquema sintètic), farà fortuna, i serà utilitzat per diferents autors.

Georges Sanoner (1923)
Hi ha una ordenació molt poc utilitzada i coneguda que va fer Georges Sanoner pel important article  “Le portail de Santa Maria de Ripoll” publicat a Bulletin monumental (1923), inici del diàleg amb Puig i Cadafalch.Georges Sanoner: “Le portail de Santa Maria de Ripoll” a Bulletin Monumental. Número 84. Paris, 1923.

Es tracta d’un esquema molt rudimentari, que segueix un principi tan instrumental com el fet per Gudiol i deixa elements importants de la portada fora d’ordenació. Sols cal adonar-se que el número 1 és col·locat en una figura del lateral dret, mentre que el pantocràtor té el número 33.

Joan Danés (1923)
Joan Danés i Vernedas oferirà el 1923 una novetat en l’obra Monografia de Santa Maria de Ripoll en utilitzar com a base de la seva ordenació una fotografia, un clixé de G. Sala, amb un full semitransparent. També introduirà la novetat d’assignar el número 1 al pantocràtor que presideix la portada, i d’ordenar tot el conjunt a partir d’aquest; igualment innovadora serà la manera de presentar els laterals.

Danés és el primer que adjunta a la fotografia i l'esquema un resum dels principals motius de cada part de la portada de Ripoll.

Joan Danés i Vernedas a Monografia de Santa Maria de Ripoll (1923) oferira aquest sistema d’explicació que serà posteriorment molt usat, amb una fotografia de fons i un paper semitransparent a sobre, on hi ha numerades les diferents escenes. 


Eduard Junyent

Posteriorment, aquest sistema emprat per primera vegada per Danés també serà emprat per Eduard Junyent en les diferents edicions de La basílica del monasterio de Santa María de Ripoll.

Cal dir, però, que el sistema d’ordenació utilitzat pel capellà de Vic varia en les diferents edicions del seu treball (1948, 1955, 1972 i 1991), amb diferents idiomes i formats (2).

En les edicions de 1948, 1955 i 1972, Junyent completa l’ordenació dels relleus amb una relació de capitells, sanefes, columnes, bases i altres elements decoratius ordenats amb xifres romanes (de l’I al XXVI). Amb tot i això, no completa tots els elements, i deixa fora de numeració les sanefes més petites o el sòcol de les columnes que donen suport a les arquivoltes.

En l’edició de 1948 assenyala en la representació gràfica els relleus laterals, però no ho fa en les de 1955 i 1972, encara que els explica en la relació numèrica tot dient «los números a partir del 74 al 87, corresponden a las composiciones laterales».

Edició de 1948 de l’obra d’Eduard Junyent La basílica del monasterio de Santa María de Ripoll.

Edicions de 1972 de l’obra d’Eduard Junyent La basílica del monasterio de Santa María de Ripoll.

En la darrera edició, pòstuma, ja en català, de 1991 de l’obra La basílica del monastir de Santa Maria de Ripoll d’Eduard Junyent († 1978) s’utilitza el dibuix de la portada fet per Manuel Anglada i Bayés pel volum corresponent de Catalunya romànica i una foto de l’arxiu Mas. La nova representació explicita ja els relleus laterals. En ella s’explicita: «Ampliació dels temes esculpits segons el llibre del Dr. Eduard Junyent El monestir romànic de Santa Maria de Ripoll (1975) i referència dels passatges bíblics, per Ramon Tuneu i Vila, prevere (1991).» La nova representació explicita ja els relleus laterals.

Cal dir que la relació dels relleus que es fa en aquesta edició inclou la novetat d’esmentar els textos bíblics corresponents. Aquesta millora cal adjudicar-la  a Ramon Tuneu i Vila, prevere (1991).»

Yves Christe i l'arc d'Eginhard (Cahiers Archéologiques (1917))
L'any 1971 Yves Christe va publicar a la revista Cahiers Archéologiques (Paris, 1971) un article titulat " La colonne d'Arcadius, Sainte-Pudentienne, l'arc d'Eginhard et le portail de Ripoll".

En aquesta treball Christe compara un dibuix esquemàtic de la portada romànica de Ripoll amb l'arc d'Eginhard, una petita maqueta en paper d'un arc carolingi.



Eduard Junyent i Salvador Alimbau: El monestir romànic de Santa Maria de Ripoll (1975).
El 1975 es publica l’obra d’Eduard Junyent El monestir romànic de Santa Maria de Ripoll, amb una important aportació gràfica de Salvador Alimbau i algunes fotos del seu col·laborador, el fotògraf Joan Cañameras. El llibre fou editat mercès al mecenatge de Joan Casals i Taron i fou editat «en el marc de la commemoració mil·lenària de l’abat-bisbe Oliba».

En aquesta obra s’abandona l’ordenació sistemàtica de Junyent per fer una relació de les pàgines on apareixen les figures que comenta l’investigador vigatà en un llarg i detallat article. Aquesta proposta d'ordenació fou una idea de Salvador Alimbau.

Esquema sinòptic de l'obra d'Eduard Junyent El monestir romànic de Santa Maria de Ripoll (1975) amb l'ordenació gràfica proposada per Salvador Alimbau.

La portada romànica de Ripoll a Catalunya romànica (1987)
El 1987, el volum X, corresponent al Ripollès, de Catalunya romànica utilitza per relacionar les figures de la portada un esquema-guia realitzat expressament i un llistat que es menciona explícitament i que presenta «segons Eduard Junyent», amb poques novetats. Cal tenir present que Antoni Pladevall, director de la publicació, fou un deixeble d'Eduard Junyent.

Dibuix esquemàtic i quadre sinòptic de temes del volum del Ripollès de Catalunya romànica (1987).  

Catalunya romànica (1987) va incloure també adjunt com a separata al volum del Ripollès un dibuix de la portada fet per Manuel Anglada i Bayés ("Planta, alçat i seccions de la portalada de l'església del monestir"), però crec que no cal considerar-lo un esquema sinòptic.

Emilia Tarraco: El monasterio de Santa Maria de Ripoll (1989)
Emília Tarraco  va editar el 1989 un llibre titulat El monasterio de Santa Maria de Ripoll.

En ell també utilitza un plànol esquemàtic per presentar els temes de la portada romànica.

 


Eduard Junyent, Ramon Tuneu i Jordi Canelles: «Portada del monestir de Santa Maria de Ripoll» (1997)
També cal mencionar el senzill prospecte «Portada del monestir de Santa Maria de Ripoll», editat per la Parròquia de Santa Maria el 1997, amb disseny gràfic de Jordi Canelles, on es fan notables aportacions mitjançant una «Descripció dels motius esculpits en la portada i referències bíbliques per Ramon Tuneu i Vila, prev. (1997), a partir del llibre La basílica del Monestir de Santa Maria de Ripoll (1964) del Dr. Eduard Junyent († 1978)».

Aquest material fa petites aportacions a l’explicació de la portada amb un llenguatge planer i s’hi esmenta el paper de la dona en certes escenes que fins aleshores no era mencionat.

El dibuix sobre el que es projecta la numeració per localitzar els temes de la portada, es fet sobre l'aixecament fotogràmetric de la portada fet el 1992 per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Prospecte «Portada del monestir de Santa Maria de Ripoll» (1997), amb disseny gràfic de Jordi Canelles, amb una «Descripció dels motius esculpits en la portada i referències bíbliques per Ramon Tuneu i Vila, prev. (1997), a partir del llibre La basílica del Monestir de Santa Maria de Ripoll (1964) del Dr. Eduard Junyent († 1978)».

Marisa Melero a Cahiers de civilisation médiévale (2003)
En els darrers anys ha aparegut una nova proposta de descripció de la portada romànica, de Marisa Melero a Cahiers de civilisation médiévale (2003), on proposa una lectura dels personatges de la dreta de la important franja 3.

Dibuix de María Luisa Melero Moneo a l’article «La propagande politico-religieuse du programme iconographique de la façade de Sainte Marie de Ripoll», Cahiers de civilisation médiévale, vol. 46, 182 (Tolosa, 2003).
Aquest repàs a les explicacions de la portada romànica de Ripoll, a les seves explicacions i al seus resums gràfics, més enllà de veure l'evolució de l'estudi de la portada ripollesa, pot ajudar a entendre el conjunt, amb la seva complexitat.

Els gràfics de Javier Tosca Borràs a la www.romanicocatalan.com (2005)
L'arquitecte tècnic Javier Tosca Borràs confecciona des de 2005 la www.romanicocatalan.com (2005).

En aquesta web hi ha uns gràfics sinòptics sobre la portada de Ripoll que ofereixen una molt bona informació sobre ella, malgrat que alguna de les divisions no respecten el sentit temàtic. Per exemple, ajunta els relleus de l'êxode i dels Reis amb la franja dels sants o elegits.

Javier Tosca Borràs, però, ofereix alguna informació ben interessant (poques vegades mencionada) en la seva visió sintètica dels muntants de les arquivoltes.

 En conjunt, un total de 9 esquemes de al portada romànica de Ripoll, molt ben fets, on es veu la professionalitat de l'autor.

______
Notes
(1) Josep M. Pellicer i Pagès, El Monasterio de Ripoll (1873), p. 128.
(2) L’edició de 1948 [MCMXLVIII], és en castellà, fou editada a la Imprenta Santa María, de Ripoll, i té unes mides de 16 x 21,5 cm. La de 1955 [MCMLV] també és en castellà, editada igualment a la Imprenta Santa María, i les mides són de 12,3 x 16,9 cm. La de 1972 [MCMLXXII], ja en català (versió en català de Josep Rierola i Alibés), incorpora l’article de Joaquim Boixés «Ripoll i el Ripollès», l’edita Imprenta Maideu i té unes cobertes de 12,6 x 17,5 cm i un cos interior de 12,3 x 16,7 cm. La darrera versió, «quarta edició», d’aquest treball, de l’any 1991, «preparada i actualitzada per Ramon Tuneu i Vila», d’Impremta Maideu, té 15,4 x 21 cm.