La poesía de Francesc Ubach i Vinyeta "La portalada de Ripoll (març de 1876)

Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta (Tiana, 1843-Barcelona, 1913) va dedicar el març de 1876 una poesia a la portada romànica de Ripoll.

Estem davant una poesia que no ha tingut tant èxit com el cant de mossèn Cinto Verdaguer, del  Canigó, dedicat a la portada, però cal dir que va tenir en la seva època un cert ressó, ja que fpou premiada per l'Asociación Literaria de Gerona en el certámen de 1879.

En el poema no deixa d’aparèixer el símbol tantes vegades atribuït a mossèn Jacint Verdaguer, però del que fou autor Josep Maria Pellicer i Pagès en la seva obra de 1873. La formulació d’Ubach és “l'arch trionfal que al cristianisme volgué eregir la catalana patria”. Cal recordar que el poema d’Ubach és de 1876 i Canigó de Verdaguer és de 1885.

la poesia "La portalada de Ripoll"
Premiada en el certamen de 1879 de l'Asociación Literaria de Gerona: “Adjudicóse el premio de un LIRIO DE PLATA, ofrenda de la Asociación literaria, á D. Francisco Ubach y Vinyeta, por su composición La Portada de Ripoll (número V), que leyó por encargo del autor el Sr. D. Enrique Claudio Girbal".
Cal dir que més enllà de la dedicatòria a Josep Maria Pellicer i Pagès de l’inici, al final del poema s’indica que fou escrit a “Ripoll Mars 1876”.
Aquest poema fou publicat per El Ripollès (Març de 1888). Número 1, en la “Sección literaria”:
“No sabríamos inaugurar más dignamente esta sección como dando á conocer á nuestros lectores la bellísima poesía del Sr. D. Francisco Ubach y Vinyeta, acerca nuestro magestuoso arco triunfal al Cristianismo, levantado á principios del siglo XI, único en su clase en los fastos de la arquitectura romano bizantina secundaria. El Jurado de la Asociación literaria de Gerona, al premiar esta composición, motivó su fallo con estas notables palabras: Premio de un lirio de plata, ofrenda de la Asociación literaria, al autor de la más inspirada poesía lírica. Como de costumbre, este ha sido el premio más disputado, presentán¬dose con obción al mismo setenta y cinco poesías. El Jurado se ha creído en el deber de concederlo á la composición que tiene por título: LA PORTADA DE RIPOLL, por la inspiracion, correcto lenguage y sentimiento del asunto que en ella se canta. El Sr. Ubach tuvo la delicadeza de dedicar su poesía á nuestro buen amigo D. José Mª Pellicer y Pagés, quién á su vez había merecido el premio de un escudo de armas de Gerona en el primer Certámen de dicha Asociación (1872), por su monografía, en que se revela por vez primera el significado de los relieves de la Portada. Juzgue ahora el lector por si mismo si la poesía del Sr. Ubach corresponde á la fama del monumento”.

Dedicada por el autor á D. José María Pellicer.
Ianua Coeli.

«Inspiraume, Senyor, digué l’artista
girant al Cel los ulls ab fé cristiana,
y al regirar del libre sant las fullas,
mentre’l tall afinaba á las escarpres;
del sol d'aquell Olimpo hont sempre es dia
sentint batre en son cap l’ardor sagrada,
la forma de las lletras desfigura,
los sants versicles ab calor declama
y en un tauler d'inanimada pedra
hont la materia y'l no res campavan,
la mà, al impuls del cor, relleva y búyda
símbols, llegendas y trofeus é imatges
que, com espurnas d'una llum dispersa
en un foco pel geni arreplegadas,
mostrantlo als homes, de la vera gloria
un raig los fa arrivar al fons de l’ánima.

Atura'l pas, tú que d'aquesta porta
l’espay indiferent á salvá avansas;
festa enderrera, descubreixte, mira:
del Fiat fins á tú la rassa humana
te surt á rebrer, fent retrets que‘t diuhen
qui ets, d’hont vens y quina fi se't guarda.
Desde'ls coros angélichs que ab sos himnes
dels elets del Senyor la gloria cantan,
fins ahont lo frè de la eterna condempna
del rebelt esperit encen la rabia,
la bondat suma per la ma del geni
premis y cástichs volgué un jorn mostrarse,
per que al passar d'aquet portal la llinda
pogúes arribar l'home al péu de l’ara,
portant al llabi las divinas notas
d'aquet cántich de pedra sublimada.

Interprétala, donchs, llegeix, descifra…
Lo llenguatge del art es lo llenguatge
que de mons la buydor un jorn omplia
y per rey de tots élls á tú t'alsava;
y aquet llenguatge que los sons ordena,
combina tintas y ab destresa sabia
al granítich penyal tanttost anima,
aquí'ns combida y eloquent’ns parla.
¿Sents lo que diu? Fuig d'aquet monstre horrible
que desde’l mur amenassant te guayta;
ascolta l’armonia deliciosa
que aquestos instruments fa sigles llansan;
remembra dels profetas las salmódias,
recorda dels apóstols la paraula
y per la escala de Jacob dels génis,
deixa ensajar al esperit las alas.

Ab! No, no es solanment aquesta mole
una fulla por l’art arrebatada
al arbre de la gloria; es l'armonía
d’un cántich celestial que despertava
un dia al geni, que volgué en la pedra
deixarne l’eco á las vinentas rassas.
No es solament de la futura impremta
lo llibre primitiu, hont consignava
lo poble antich sas tradicions volgudas,
sa fé sensera y patriarcals usansas;
Sino L'ARCH TRIONFAL QUE AL CRISTIANISME
VOLGUÉ EREGIR LA CATALANA PATRIA,
PER PERPETUAR SA REDEMPCIó GLORIOSA
AB RIUS DE SANCH EN CENT COMBATS GUANYADA,
quan dava Sants al Cel, furs á las vilas,
Reys als pobles vehins y á Roma Papas.

Perxó pogué lo venturós artista
doná á la gernació de sas estátuas
colcom del sentiment ó de la ideya
que d'aquells homes sorprengué en la cara;
y aixís, si’l vent, al passá entorn sospira
ó ab furia al riu vehí lo torrent salta,
si la sombra inqüieta de las fullas
dels árbres sobre’l mur lo sol fa batre,
tot aquet poble d’esperits y d’homes,
de monstres y d'arcángels, móuse, parla,
lluyta, camina, salmoneja y plora,
y la veritat del pensament espanta;
porque la fé, fent concebí al artista
colcom del que'n lo génessis s'obrava,
deixáli ab lo cisell alsá una punta
del vol, que als homes l’immortal amaga.

Mes ay! aquesta porta tanttost digne
de serho fins d’un cel, fou profanada!
Tot un torrent d’enfellonits Atilas
por ella s’abocá ab bramuls selvatjes,
fent plorá á l’art y avergoyint las fúrias
que'l geni deixá en ella simuladas,
y ara'l just interdicte de la historia
lo que fou temple ab ma de ferro’ns tanca,
nega’l batisme, l'oració rebuja
y als fills desterra del ascon dels pares!
Maymés los ulls, maymés' veurán obrirla,
y tan de-bó no'n mogui'l vent las baldas,
porque si l’eco conseguís coneixe
als hereus dels butxins por lo llenguatge,
qui sab, ay! si del temple llensaría
Jesus als mercaders altra vegada! ...

Por sort demunt la tomba del artista
una pila de sigles hi descansa,
privantli d'anyadir á la sev’obra
un relleu que castigui aquest ultratge.
Dorme en bon' hora, qu’ell no ha vist al ménos
del tresor que’ñs llegá la malauransa!
Dorme en bon hora’l que d'esta obra en premi
por un arch de triunfo al cel entrava
deixant, com un cometa, al seu derrera,
y raig de gloria que ha durat fins ara
y vetllin en sa tomba benvolguda
los que senten lo fret de l’anyoransa,
aquells que cercan, ay! entre las cendres
de la gloria y del art, del foch de patria
lo caliu esmortuit, l’última espurna,
que Déu vulla guardarnos de mals ayres.

Ripoll Mars 1876.