En ells s'ofereixen les mides bàsiques de la portada romànica de Santa Maria de Ripoll, que esmena les xifres que fins ara s'havien anat erròniament oferint.
Hi han algunes dades curioses que cal destacar. Una primera dada és que la portada romànica està emplaçada i fou realitzada per tal que ofereixi visualment la sensació d'estar centrada, però realment està orientada en direcció a la plaça (que era un antic cementiri).
Una segona dada, aquesta bastant cridanera, és que malgrat semblar un rectangle perfecte, la portada romànica de Ripoll és més alta d'un costat que de l'altre.
Les mesures que s'ofereixen foren realitzades sobre el aixecament fotogramètric publicat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’any 1994, que permet verificar els valors en diferents punts i calibrar les dades. Òbviament les mesures, si era possible, foren verificades posteriorment in situ.
Ofereixo, sota els dos gràfics, el text que hi ha en el llibre sobre aquests gràfics:
La portada ocupa la paret que tanca pel sud l’església; tanmateix, encara que la vista ens enganyi, no hi queda perfectament centrada, sinó que es desplaça cap a l’esquerra: la part dreta se’n separa 7,24 m, i l’esquerra només 6,57 m. Hi ha, doncs, una diferència de quasi un metre. Quina és la raó d’aquesta posició?
És per a una visibilitat més bona des de la plaça —l’antic cementiri—? Cal tenir present que al costat dret de la plaça actual hi havia una sèrie de construccions que suposaven un entrebanc visual, que aquest desplaçament permetia superar.
Tenim, doncs, clarament desplaçat el monument de l’eix de la nau central, en un atri que també presenta una lleugera orientació oest en relació amb aquest mateix eix.
Hi ha altres aspectes de la portada amb solucions visuals que una anàlisi acurada ens mostra de manera fefaent.
Les mides de la portada
Encara que pugui semblar estrany, en relació amb seves les mides exactes ens trobem en una situació curiosa, ja que els estudiosos les han exposat de manera divergent, quan sembla clar que no s’ha produït cap dilatació ni encongiment d’aquest monument.
Com veurem en el document inèdit que publiquem més endavant, Elias Rogent diu que el conjunt artístic «mide 11,60 metros de longitud por 7,30 metros de altura».
Uns anys després, mossèn Josep Gudiol diu:
"És un cos avançat cosa d’un metre a la línia general de la fatxada, midant uns 7,65 metres d’alçada y 11,60 metres d’amplada. Al centre d’ella s’obre la porta ab volta semicircolar, midant uns 5,40 metres d’amplada y 5,55 m d’alçada màxima, que a mida que va foradant la part va disminuint fins a deixar una obertura de 2,45 m d’ample y uns 4,15 m d’alçada en el punt aont s’apoyen les ventalles que tanquen l’iglesia".
El 1968 Eduard Junyent ofereix, a Catalogne romane (16) unes dades d’amplada (11,60 m) i alçada (7,65 m), a més d’altres detalls, amb errades importants.
Tarracó crec que va detectar l’errada. En la nota 9 del treball «El módulo de la portada de Ripoll» (1973) (17), s’atreveix a dir, amb molt de respecte per Junyent:
«En las medidas de la Portada, dadas por Eduard Junyent en Catalogne romane […] existe un error en la medida de la altura total de la misma.»
En el seu treball «germà», presentat l’any 1977, «Le Portail de Ripoll: Symbologie, style et mathématique» (18), aquest esment de l’errada de Junyent, apareix a un afegit a la nota: «[…] Erreur provenant de Josep Gudiol, dans “Iconografia…”».
Cal dir que Tarracó, però, tampoc no ofereix les mides totalment correctes i completes, ja que les que proporciona (11,60 x 7,25 m) tampoc no són gaire exactes.
I el que et deixa parar és que Tarraco dedica els seus dos articles a confirmar l'aplicació de la secció àuria a la portada romànica de Ripoll.
En vista d’aquestes notables diferències i conceptes no aclarits, deixant de banda el fet que ni Junyent ni Tarracó no expliquen amb detall com prenen les mesures (com compten les sanefes, o bé on les inclouen, per exemple), les diferències observades resulten massa importants.
Nosaltres hem agafat com a base l’aixecament fotogramètric publicat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’any 1994, que permet verificar els valors en diferents punts, els quals hem comprovat, si era possible, posteriorment in situ.
Malgrat la seva pulcritud compositiva i esperit de composició homogènia a dreta i esquerra, la portada presenta lleugers desviaments quan es prenen mides en diferents indrets, raó per la qual és necessari tolerar alguns centímetres de marge. El desgast que ha patit, i el moviment de les peces que la formen, motiva que hi hagi diferències importants en les mesures segons on es prenguin. Per exemple, el llindar del peu de la porta té entre 7 i 11 centímetres d’alçada, i en d’altres llocs hem anotat diferències d’uns cinc centímetres en les franges o alçades.
Això no obstant, la dada més significativa d’aquests desviaments és que la part esquerra té prop de 10 centímetres més d’alçada que la part dreta, diferència que podem trobar reflectida en diferents llocs.
Es constata, per tant, que les mides donades fins ara eren exagerades en dos paràmetres importants: alçada total de la portada i del conjunt d’arquivoltes. L’alçada total que proporciona Junyent és de 7,65 m, mentre que les mides preses sobre el cartogràfic ofereixen tan sols uns 7 metres (sense comptar la fornícula del pantocràtor, d’uns 20 centímetres d’alt); així doncs, Junyent va comptar de 50 a 60 centímetres de més, un desviament inexplicable.
Hi ha més coincidència en les mides horitzontals. Pel que fa a l’amplada total, tant Junyent com Tarracó indiquen 11,60 m, quan a la base mesura 11,52 m i a la part superior (amb els 20 sortints sempre inclosos), 11,83 m. Si prenem únicament el cos rectangular (sense sortints), la mitjana ens indica una amplada d’11,37 m.
Una apreciació important: els nivells 2, 4, 5 i 6 tenen una alçada molt semblant (uns 79 cm). Deixant de banda la primera, d’uns 40 cm, se’ns configuren dues franges que destaquen per la seva rellevància i significació: la segona (d’uns 1,20 m d’alt), que apareix com a molt rellevant i fins ara sense una explicació simbòlica aclarida, i la setena (uns deu centímetres més gran que les tres immediatament inferiors).
Les successives sanefes que compartimenten els pisos de la portada tenen mides diferents. El sòcol fa uns 10 cm; la primera sanefa, 13,83 cm; la segona, 7,33 cm; la tercera, uns 13 cm; la quarta, 5,5 cm, i la cinquena (composta per un filet i una franja dentada, que fan 21 cm, i un ressalt, que en fa 11,70), uns 33 centímetres. Aquesta sanefa, que pot semblar tan desproporcionada, és necessària (mitjançant la franja dentada) per assolir el nivell d’alçada de les arquivoltes. Finalment, el setè registre és coronat per una sanefa d’uns 24 cm. Cal dir que les sanefes 3, 5 i 6 són d’una mida semblant. Les altres tenen funcions i dimensions diferents.
_______
Notes
16 Eduard Junyent, Catalogne romane, 1 (St. Léger Vauban: Zodiaque, 1968), p. 270. Hi ha edició castellana: Cataluña / 1, a la sèrie «La España románica» (Madrid, 1980).
(17) Actas del XXIII Congreso Internacional de Historia del Arte, Granada, 1973, I, p. 543,
(18) Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, VIII (Codalet, 1977).
Encara que pugui semblar estrany, en relació amb seves les mides exactes ens trobem en una situació curiosa, ja que els estudiosos les han exposat de manera divergent, quan sembla clar que no s’ha produït cap dilatació ni encongiment d’aquest monument.
Com veurem en el document inèdit que publiquem més endavant, Elias Rogent diu que el conjunt artístic «mide 11,60 metros de longitud por 7,30 metros de altura».
Uns anys després, mossèn Josep Gudiol diu:
"És un cos avançat cosa d’un metre a la línia general de la fatxada, midant uns 7,65 metres d’alçada y 11,60 metres d’amplada. Al centre d’ella s’obre la porta ab volta semicircolar, midant uns 5,40 metres d’amplada y 5,55 m d’alçada màxima, que a mida que va foradant la part va disminuint fins a deixar una obertura de 2,45 m d’ample y uns 4,15 m d’alçada en el punt aont s’apoyen les ventalles que tanquen l’iglesia".
El 1968 Eduard Junyent ofereix, a Catalogne romane (16) unes dades d’amplada (11,60 m) i alçada (7,65 m), a més d’altres detalls, amb errades importants.
Tarracó crec que va detectar l’errada. En la nota 9 del treball «El módulo de la portada de Ripoll» (1973) (17), s’atreveix a dir, amb molt de respecte per Junyent:
«En las medidas de la Portada, dadas por Eduard Junyent en Catalogne romane […] existe un error en la medida de la altura total de la misma.»
En el seu treball «germà», presentat l’any 1977, «Le Portail de Ripoll: Symbologie, style et mathématique» (18), aquest esment de l’errada de Junyent, apareix a un afegit a la nota: «[…] Erreur provenant de Josep Gudiol, dans “Iconografia…”».
Cal dir que Tarracó, però, tampoc no ofereix les mides totalment correctes i completes, ja que les que proporciona (11,60 x 7,25 m) tampoc no són gaire exactes.
I el que et deixa parar és que Tarraco dedica els seus dos articles a confirmar l'aplicació de la secció àuria a la portada romànica de Ripoll.
En vista d’aquestes notables diferències i conceptes no aclarits, deixant de banda el fet que ni Junyent ni Tarracó no expliquen amb detall com prenen les mesures (com compten les sanefes, o bé on les inclouen, per exemple), les diferències observades resulten massa importants.
Nosaltres hem agafat com a base l’aixecament fotogramètric publicat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’any 1994, que permet verificar els valors en diferents punts, els quals hem comprovat, si era possible, posteriorment in situ.
Malgrat la seva pulcritud compositiva i esperit de composició homogènia a dreta i esquerra, la portada presenta lleugers desviaments quan es prenen mides en diferents indrets, raó per la qual és necessari tolerar alguns centímetres de marge. El desgast que ha patit, i el moviment de les peces que la formen, motiva que hi hagi diferències importants en les mesures segons on es prenguin. Per exemple, el llindar del peu de la porta té entre 7 i 11 centímetres d’alçada, i en d’altres llocs hem anotat diferències d’uns cinc centímetres en les franges o alçades.
Això no obstant, la dada més significativa d’aquests desviaments és que la part esquerra té prop de 10 centímetres més d’alçada que la part dreta, diferència que podem trobar reflectida en diferents llocs.
Es constata, per tant, que les mides donades fins ara eren exagerades en dos paràmetres importants: alçada total de la portada i del conjunt d’arquivoltes. L’alçada total que proporciona Junyent és de 7,65 m, mentre que les mides preses sobre el cartogràfic ofereixen tan sols uns 7 metres (sense comptar la fornícula del pantocràtor, d’uns 20 centímetres d’alt); així doncs, Junyent va comptar de 50 a 60 centímetres de més, un desviament inexplicable.
Hi ha més coincidència en les mides horitzontals. Pel que fa a l’amplada total, tant Junyent com Tarracó indiquen 11,60 m, quan a la base mesura 11,52 m i a la part superior (amb els 20 sortints sempre inclosos), 11,83 m. Si prenem únicament el cos rectangular (sense sortints), la mitjana ens indica una amplada d’11,37 m.
Una apreciació important: els nivells 2, 4, 5 i 6 tenen una alçada molt semblant (uns 79 cm). Deixant de banda la primera, d’uns 40 cm, se’ns configuren dues franges que destaquen per la seva rellevància i significació: la segona (d’uns 1,20 m d’alt), que apareix com a molt rellevant i fins ara sense una explicació simbòlica aclarida, i la setena (uns deu centímetres més gran que les tres immediatament inferiors).
Les successives sanefes que compartimenten els pisos de la portada tenen mides diferents. El sòcol fa uns 10 cm; la primera sanefa, 13,83 cm; la segona, 7,33 cm; la tercera, uns 13 cm; la quarta, 5,5 cm, i la cinquena (composta per un filet i una franja dentada, que fan 21 cm, i un ressalt, que en fa 11,70), uns 33 centímetres. Aquesta sanefa, que pot semblar tan desproporcionada, és necessària (mitjançant la franja dentada) per assolir el nivell d’alçada de les arquivoltes. Finalment, el setè registre és coronat per una sanefa d’uns 24 cm. Cal dir que les sanefes 3, 5 i 6 són d’una mida semblant. Les altres tenen funcions i dimensions diferents.
_______
Notes
16 Eduard Junyent, Catalogne romane, 1 (St. Léger Vauban: Zodiaque, 1968), p. 270. Hi ha edició castellana: Cataluña / 1, a la sèrie «La España románica» (Madrid, 1980).
(17) Actas del XXIII Congreso Internacional de Historia del Arte, Granada, 1973, I, p. 543,
(18) Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, VIII (Codalet, 1977).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada